La mirada de l'altre

Amb una fesomia de pansa, dues tatxes per ulls, i unes ulleres que s'han quedat encastades en tres canvis de moda, és a dir que no són ni de pasta, ni de vidre a l'aire, que són metàl·liques i quadrades, un home petit em demana caritat al tren. No diu res, només allarga la mà, que m'arriba després d'una bafarada d'alcohol. D'aquell que supera els beneficis del cor. Ja li cal tenir-lo en forma perquè de fet no acaba mai el seu trajecte fins a Barcelona. Puja i baixa del comboi, va amunt i avall, amo i senyor de tots els projectes de corredor del mediterrani, i pendent que no l'enxampi el revisor.

Aquests dies té competència. Un home veloç, que fa una mena de joc de la botifarra a tot el vagó, reparteix cartes a tots els viatgers. Les deixa al braç del seient. Són plastificades i hi explica que no té feina però que té tres filles, i que si podeu afluixar la mosca, cantarà contro, recontro i Sant Vicenç! I al cap d'una estona les passa a recollir, i se'n va a provar sort a un altre vagó.

Un home descalç, però amb mitjons, repenja el peu allà on s'encaren quatre seients. Se li ha inflat el dit gros, perquè les sabates li van justes. Recrimina aquests captaires, i un passatger que s'ha posat dret, perquè això li altera els nervis. Ell no amoïna el passatge del regional, diu. Ven mocadors de paper al cap i casal, i tot el que guanya ho dona a sa mare, o ho reinverteix en desplaçaments. Així ho explica en veu alta, i interfereix el present del mòbils per a tothom.

Són tres exemples, tres perfils, i en sortirien més: homes que ofereixen poesia o música als vagons de tren; i si Brussel·les no ens rebaixa els objectius del dèficit, aviat tornarà aquell que et recorda que és més trist robar que demanar. Exemples de la dificultat del rostre de l'altre, la dificultat de la mirada per afrontar aquestes realitats, aquestes vides i destins subpirmi que t'apel·len i et sotgen per un euro. Emmanuel Lévinas, i Xavier Antich, Sòcrates i Kant ens ajudaran a establir la relació ètica en aquest cara a cara quotidià i sobre rodes de ferro. I posats a fer si la Renfe i Adif no s'espavilen els trencarem el contracte com ha dit el conseller Recoder aquesta setmana, i ens quedarem els trens i els perfils com qui fa una dació en pagament.