Un actiu de Gas Natural
L'empresa catalana més important és la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, una entitat financera amb obra social que centralitza les activitats financeres a través de Caixa Bank. La segona empresa per volum de facturació és Gas Natural, amb domicili a Barcelona i una participació del 25% de la Caixa en el seu capital. El 2009 va absorbir Fenosa, l'empresa hidroelèctrica gallega. Gas Natural és una empresa de distribució i de producció energètica, amb presència a 25 estats del món, guanya diners i la seva evolució és expansiva.
Fa un mes, la Fundació Gas Natural Fenosa va inaugurar el Museu del Gas a Sabadell, en un vell edifici industrial –La Energia SA– reconstruït amb criteris d'estètica i d'eficiència. És el museu del gas, però també hi són presents les altres fonts energètiques, de manera que el visitant té accés a informació sobre el passat, present i futur de les forces que ens permeten viure i moure el món, i de la pròpia empresa. El criteri pedagògic és compatible amb les tecnologies més avançades per a una exposició com aquesta. És un museu profund i lleuger –dels que no et cauen al damunt si no ets un expert–, per a joves i grans.
Personalment, hi vaig trobar els meus fantasmes preferits, dignes de moltes novel·les històriques –que no s'han escrit–, que podrien incloure tant retrats costumistes com lluites polítiques o aventures empresarials. Gas Natural és descendent directe de la Catalana de Gas i Electricitat SA, constituïda el 1842. En la seva història hi trobaríem el mal caràcter de Charles Lebon, l'empresari francès introductor del gas; les discussions ciutadanes sobre el llum de gas o l'elèctric al Liceu de Barcelona i el seu efecte sobre la pell de les senyores, les baralles municipals sobre la concessió de l'enllumenat, l'estafa del Gas Strache descoberta per un joveníssim Francesc Cambó, els primers salts d'aigua a la conca de l'Éssera, les dues generacions de la família Mansana al front de l'empresa, el record d'Hidroelèctrica de Catalunya, la figura de l'enginyer Pere Duran i Farell, l'expropiació del primer Gas Natural en plena agonia del franquisme, les fracassades i polititzades ofertes de compra d'Iberdrola i Endesa –“antes alemana que catalana”, va dir el president d'Endesa–, la internacionalització...
Algunes empreses no tenen prou consciència que la seva història és un actiu fonamental del seu balanç, tot i que no figura comptabilitzada.
Cal explicar-la, és clar, perquè pugui donar fruit. És el que fa, en part, el Museu del Gas. Aquesta història ha fet avenços extraordinaris en els darrers 20 anys, des de la publicació de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, dirigida pel Dr. Jordi Nadal. Encara hi ha molta feina per fer, però per mi queden 3 buits per cobrir: la història del Foment del Treball, mig enllestida per Manuel Milián; la de La Hispano Suïssa d'Automòbils, redactada i pendent d'alguns serrells per l'esmentat Dr. Nadal; i la de Catalana de Gas-Gas Natural, que només pot escriure Pere Fàbregas, director de la Fundació Gas Natural Fenosa.
