Cafè, plaer i salut
Una tassa de cafè al matí (sol o amb llet) és un plaer que ajuda a començar el dia amb ànim, i un cafè és un bon final d'un àpat, sobretot el dinar. El seu aroma i el seu gust són un plaer per als sentits, però també es busca l'efecte excitant del seu principi actiu, la cafeïna, un estimulant del sistema nerviós que facilita les activitats intel·lectuals i físiques. Això fa que comencem el matí amb ganes, o que la digestió després del dinar no ens enterboleixi el cos i la ment i puguem seguir a la tarda. Narcís-Jordi Aragó, en una columna d'El Punt (setembre de 2004), recordava que el poeta Jacques Delille deia que el cafè eixampla el cor sense alterar el cap, i afegia que les seves qualitats estimulants propicien el desvetllament dels sentits i la fàcil circulació de les idees. També esmentava que la paraula cafè designa un tipus d'establiments, en recordar que George Steiner, a La idea d'Europa, considera que un dels signes d'identitat del continent són els seus cafès. Segons aquest intel·lectual, “el cafè és un lloc per a la cita i la conspiració, per al debat intel·lectual i la tafaneria, per al flâneur (rodamón) i per al poeta o el metafísic i la seva llibreta. És obert a tothom, però també és un club”, i afegeix que “una tassa de cafè, un got de vi o un te amb rom proporcionen un escenari per treballar, per somiar, per jugar a escacs o simplement per estar calent tot el dia”.
Ara que està de moda dir penjaments d'Europa (alguns ben merescuts), caldria no menystenir els seus valors i rellegir Steiner, per no deixar-se enlluernar gaire pel capitalisme, més o menys salvatge, imperant a moltes contrades. Si alguns passessin més estones als cafès i no tantes a la borsa, segurament el món seria millor. Tot i que dependria del que prenguessin perquè, com posava de relleu l'escriptor i ara polític Alfred Bosch, en una entrevista a la revista El Temps a l'abril del 2004, a propòsit del seu llibre Les set aromes del món, “es diu que sense un estimulant com el cafè (o el te) no s'entén el món modern, perquè permet passar d'una societat dormilega pel vi i la cervesa, amb pèrdua de consciència, cap una societat desperta, productiva, és a dir, cap a la societat capitalista. Aquesta ètica del treball, si no és causada pel cafè, té en el cafè un dels seus emblemes principals”. Potser perquè els parlamentaris espanyols, que segur que llegeixen El Temps, saben que sembla evident que a Alfred Bosch li agrada el cafè i això l'ajuda a estar sempre ben despert, li han barrat el pas a la comissió de secrets oficials del Congrés.
Com que la cafeïna té uns efectes biològics clars, cal mesurar les dosis. Treballs experimentals i de revisió recents de professors de la Universitat de Barcelona (Serra, Adán, Falcó i Bargalló) han mostrat que la combinació de cafeïna i glucosa millora l'eficiència del cervell, i les dosis que produeixen aquest efecte beneficiós se situen fins als 400 mil·ligrams de cafeïna al dia, que equivalen a unes quatre tasses de cafè. Fins ara els límits se situaven entorn dels 300 mg. De totes maneres hi ha marge, perquè el cafeïnisme, que és, de fet, una addicció (provoca insomni, tremolors i respiració agitada), es produeix entorn dels 1.000 mg (1 gram) al dia (unes 10 tasses), i la dosi mortal és d'uns 10 grams (unes 100 tasses). Fins i tot els nens i nenes a partir d'uns 10 anys poden tolerar uns 80 mg de cafeïna al dia. També cal posar de relleu que el consum moderat de cafè, sobretot si és filtrat, no té efectes cardiovasculars negatius (fa pujar una mica la pressió arterial momentàniament però no sembla causar hipertensió a llarg termini), ni augmenta el risc de càncer o d'osteoporosi. Hi ha dades de possibles efectes positius: contribueix a reduir el risc de diabetis, de la malaltia de Parkinson i de trastorns hepàtics, i aporta antioxidants i una mica de fibra. Això sí, les dones embarassades i lactants l'han de prendre amb molta moderació. Tot plegat depèn de la sensibilitat i la salut de les persones i cadascú ho ha de mesurar, ja que el cafè no és imprescindible i sempre ens queda el descafeïnat, que més o menys aporta el mateix plaer, sense cafeïna. Sobre com preparar-lo, si volem gaudir d'un cafè suau amb totes les seves aromes, ho hem de fer per infusió, no a gran pressió com l'exprés, obtingut pel que Josep M. Espinàs qualifica com “un procés mecànic brutal que dóna com a resultat un producte massa amarg i massa cremat, més fort que no pas aromàtic”. El gastrònom i erudit Nèstor Luján deia que els tres enemics del gènere humà del segle XX eren Stalin, Hitler i qui va popularitzar el cafè exprés. Pel que fa al cafè, això és qüestió de gustos.
