Quan érem feliços
Quan un llibre et fa fàcil la lectura és un plaer. Un plaer que només és possible quan l'escriptor posseeix un coneixement exhaustiu del llenguatge, una sensibilitat determinada i unes capacitats evocatives preparades per arribar al lector. El plaer durant la lectura d'un bon llibre es pot produir perquè el que llegeixes t'interessa molt perquè et pertany o ho desconeixes,o bé perquè t'ho expliquen tan bé que el passeig per les paraules i les imatges suggeridores se't fa teu i l'assumeixes com a propi.
Això és el que m'ha passat amb el darrer premi Josep Pla Quan érem feliços, de Rafel Nadal. És un relat costumista ple d'elements que se'ns fan comuns perquè se'ns mostra com érem i com vivíem nosaltres, els nostres pares o els nostres avis. És un retrat amable i a la vegada dur i exemplificador d'una època que ja no existeix però que forma part de la més íntima memòria de molts. És un exercici novel·lat tendre, plaent, un text que et fa passejar pels meandres de la vida d'una manera agradable i estimulant, tot i que a vegades, les punxes de la quotidianitat diària i les frustracions i desencisos vitals no es poden evitar.
En primera persona el periodista-escriptor, amb una capacitat d'evocació envejable, un clar domini del llenguatge i del to narratiu i una aparent sinuosa facilitat ens retrata els seus (els nostres?) estius, nadals, cursos acadèmics... Caminant amb contundència i seguretat per la historia que ens vol explicar aconsegueix que aquesta, la seva, se'ns faci nostra.
Nadal sap el que es fa. Ha sabut convertir allò que ha viscut en l'experiència de molts i ho ha fet amb un domini i control de l'estil literari i de la llengua que, sense floritures excessives, només com ho saben fer els bons escriptors, ens ha emocionat. I és igual si els nostres estiuejos no han estat a la platja de la Fosca, ni hem pescat a la badia a de Palamós, ni si la nostra infantesa no l'hem viscuda a Girona o no hem estat interns al Collell. És igual si les descobertes personals i les transgressions obligades amb la generació anterior i el retrat de la pròpia família no són les nostres. És igual perquè Quan érem feliços ho fa universal.
Amb un text suggeridor, amb els matisos necessaris, amb les precisions oportunes, sense que hi sobri ni hi falti res, el darrer premi Josep Pla és un exercici rodó.
Un autèntic plaer.
