Del Dragon Khan a la roda de fira

Us confesso que tenia moltes reserves sobre la capacitat política de José Montilla per ser el president de la Generalitat, però en el subconscient suposo que confiava que la cosa no aniria tan malament com em pensava i em vaig encomanar al perfil gestor i treballador del candidat socialista més que no pas al seu carisma o la seva capacitat de lideratge, que, amb el temps, ha quedat confirmat que no té. En tres anys hem passat de tenir un President que es llevava tard perquè li agradava dormir, que a vegades parlava més del compte i que tenia idees de bomber però capacitat per tirar-les endavant, a un President que només dorm quatre hores, que parla l'estrictament just i que s'ha acabat convertint en el bomber del PSOE a Catalunya. Jo, per molt que m'hi esforci, no li sé veure aquest perfil gestor que li veuen els seus. I em sembla que els socis de govern, ERC i IC, tampoc l'hi acaben de veure, però prefereixen callar i jugar a la puta i la Ramoneta perquè qui dia passa, any empeny. Jo, particularment, prefereixo les emocions fortes, el Dragon Khan polític del primer tripartit de Maragall, més que no l'etapa d'ensopiment i desafecció a què ens ha conduït el govern de Montilla a base d'una política de roda de fira, fent-nos donar voltes sempre sobre els mateixos temes per avançar a pas de tortuga, si és el cas. Ja em diran si no n'hi ha per marejar-se i alguna cosa més amb tot el serial del finançament i el paper galdós que està fent el PSC fent-nos creure que ells són els únics que ho poden desbloquejar a Madrid. Tothom, fins i tot els seus socis de govern, en comencen a estar tips, però Montilla resisteix estoicament les andanades del PSOE, i així ens va. Ja he dit que tenia moltes reserves sobre la capacitat política de Montilla per tirar el país endavant, i malauradament avui les continuo tenint perquè no m'arriba cap senyal que em faci canviar d'idea.