El principi Micawber

Hi ha un renovat interès per Dickens. Hi ajuda la commemoració del bicentenari del seu naixement i els “temps difícils” (Hard Times és el títol d'una de les seves novel·les) que vivim. La vasta producció literària de Charles Dickens demostra fins a quin punt l'humor i la consciència social poden conviure. L'obra de Dickens constitueix un al·legat a favor de les reformes socials i una denúncia contra els abusos de poder i les desigualtats, però la vena còmica (amb gotes de sentimentalisme) és l'espurneig que li dóna vida i la fa perdurable. Amb Els papers del club Pickwick, una obra primerenca, es va consagrar com a autor còmic gràcies a la creació de personatges memorables. Picwick és un Quixot (un idealista tronat del qual te'n rius al principi però que, al final, estimes profundament) que té el seu Sancho en el còmic Sam Weller. Weller és un pragmàtic capaç de trobar consol per a qualsevol desgràcia. Il·lustrem-ho amb una de les seves reflexions preferides: “El que està fet, fet està i ja no té remei, com diuen a Turquia quan s'equivoquen de persona a l'hora de tallar el cap a algú.” Els jocs verbals i les extravagàncies són marca de la casa, com ho són la creació de tants malvats bondadosos. Un dels seus personatges més entranyables és el de Wilkins Micawber, basat clarament en l'endeutat i desorganitzat pare del mateix Dickens. Micawber és el pobre que viu sempre enmig d'expectatives optimistes malgrat les dificultats del present: “Benvinguda pobresa!... Benvinguda misèria, benvinguda intempèrie, parracs i gana, tempestes i mendicitat. La confiança mútua ens salvarà!”. En Micawber era d'aquesta mena, potser un il·lús, però un home que va acabar entenent la lliçó que ressona a Europa avui dia, dos-cents anys després del naixement de l'autor que va crear el personatge. Se'n diu el Principi Micawber: “Ingressos anuals, vint lliures; despesa anual, dinou amb noranta-sis; resultat: felicitat. Ingressos anuals, vint lliures; despesa anual, vint lliures i sis penics; resultat: desgràcia.”