La gran Figueres

L'etapa de Joan Armangué com a alcalde de Figueres va estar assenyalada per una política obsessiva per convertir la capital empordanesa en una ciutat amb 50.000 habitants. L'objectiu era el creixement pel creixement, i evidentment es va aprofitar per fer zones urbanitzables i construir com més pisos millor. Potser per aquest motiu Figueres és avui una de les ciutats de Catalunya on més ha baixat el preu del l'habitatge. La part positiva és que Armangué, amb les llicències d'obres, va fer calaix i va saber estalviar. L'etapa de Santi Vila, ja la jutjarem d'aquí a uns anys, però de moment tot apunta que es parlarà de l'època d'obres faraòniques: el complex esportiu de la plaça de braus, l'escola de dansa i residència d'estudiants de la Fundació Corella, o l'escola Montessori. Tot, projectes privats en terrenys públics, cedits per un ajuntament que avui no té diners i està endeutat. També ens han promès la ronda nord, la construcció del pas subterrani del tren per treure el pas a nivell i l'accés nord de l'AP-7. Tot plegat, promeses pendents de Foment i la Generalitat, que retallen per totes bandes. Anant bé i com a molt, l'únic segur és que a la tardor estrenarem la presó.