Romanços

Si ahir van notar que tenien la pressió alta, ara mateix els explico la causa. No és que haguessin emmalaltit o abusat de la sal. No: vostès van llegir la portada i les primeres pàgines de política, oi?

A mi també em va pujar la pressió, però no ahir al matí, sinó durant tota la tarda de dilluns, a mesura que els molt eficients periodistes de política de la casa anaven confeccionant la informació.

Les xifres de l'espoli fiscal, i en aquest cas la paraula espoli és un eufemisme, no són un llast per a Catalunya, com els benintencionats pensen, sinó per a tot l'Estat. Amb un exemple és fàcil d'entendre-ho. Tenim un camió tràiler de grans dimensions, amb un motor molt potent. Doncs bé: li prenen la gasolina i la dediquen a feines menys productives, i aquí ja deixo aquest concepte a la seva imaginació, però si no se'ls acut res poden pensar en una línia d'alta velocitat amb 9 passatgers per trajecte. El camió acabarà per parar-se i tot el tràiler se'n ressentirà. En canvi, si haguessin deixat la gasolina tranquil·l·leta, el tràiler continuaria rutllant i seria millor per a tothom.

Sí, per a tothom. Fins i tot per a aquells que, malgrat l'esforç obligat que Catalunya fa a favor del reequilibri territorial, responen amb insults i greus acusacions.

Quan parlem de la balança fiscal, els de sempre contraataquen amb els romanços de la balança comercial. Com si Catalunya no comprés a Espanya.

Per cert, ja saben que molt aviat les vendes de Catalunya al món superaran les que fa a Espanya. Potser això farà caure algunes benes dels ulls.