Demagògia

Tal com era d'esperar, la necessària austeritat per equilibrar els comptes que altres van engegar a fer punyetes durant els anys de la disbauxa, s'està convertint en una formidable excusa per anorrear la cultura catalana. Perquè si tots tinguéssim la mateixa cultura, mira el fotimer de milions que ens estalviaríem, no?

La matraca popular contra la subvenció del govern a qualsevol entitat en defensa de la nostra cultura (recordin el cas d'Òmnium) és la demostració del tarannà de diferents polítics, més preocupats per laminar la diferència que no per apostar per la diversitat d'idees; és la fruita típica d'Espanya. Un tarannà que arriba al límit, si és que no el traspassa, de la demagògia. L'argument, per exemple, és que no es pot dedicar els impostos dels catalans a subvencionar entitats privades quan hi ha famílies que no poden portar els seus fills a les escoles bressol per falta de diners. ¿Entre els catalans que paguen impostos no hi ha molts convençuts de la feina d'Òmnium? ¿I que en canvi considerin que l'afer de les escoles bressol s'ha de resoldre d'altra manera? ¿Què tal amb una part dels 500 milions d'euros que diferents administracions espanyoles dediquen a promoure la festa dels toros? Faig demagògia?

Doncs no: Òmnium és una institució cultural, i els defensors de la festa dels toros estan maldant des de fa temps perquè sigui declarada un bé cultural. O no? O no negocien davant la Unesco perquè declarin els toros Patrimoni Cultural de la Humanitat?

Noi, el fart de riure que es deuen estar fent alguns a París.