Esperant les eleccions andaluses
De cara a la galeria no passarà res fins després de les eleccions andaluses (25 de març), on a hores d'ara el Partit Popular voreja la majoria absoluta. Serà un moment clau de la història d'Espanya, l'últim d'un llarg recorregut de Mariano Rajoy per controlar el poder de l'Espanya autonòmica. Quant ho aconsegueixi. Hi haurà nous pressupostos estatals per al 2012, canvis a l'estructura de l'administració, acomiadaments a les empreses públiques i fins i tot alguna pujada d'impostos.
En privat han començat els moviments on el PP veu que patirà un fort desgast. Amb els números a la mà han vist que no es suficient l'esforç anunciat fins ara i hauran de retallar més per atendre les peticions de la Unió Europea. El cost polític del govern central passarà perquè hauran de retallar en despesa social fins i tot en sanitat i educació.
A hores d'ara, tots els presidents de les comunitats autònomes han fet arribar al govern estatal missatges de preocupació. Tenen l'aigua al coll i demanen al govern estatal que modifiqui lleis perquè les comunitats puguin cobrar determinats impostos. És a dir, com Catalunya, també alguns veurien la solució en un pacte fiscal amb l'Estat. En cas contrari, estaran obligats a tornar les transferències que més diners costen.
El president del govern, Mariano Rajoy, no bada boca en espera d'acabar el cicle electoral amb Andalusia. Val a dir que després d'Andalusia no hi haurà eleccions fins a les basques i les gallegues del 2013.
Davant del panorama autonòmic, es fa difícil entendre el paper de Catalunya, un país que no està governat pel Partit Popular i que té aprovat un Estatut que, malgrat les ribotades del Tribunal Constitucional, implica certes diferències de finançament amb la resta de comunitats.
En la passada reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, el conseller Mas-Colell va optar per l'abstenció a l'anunci de la monumental retallada tot justificant que Catalunya ha fet els deures i suficients esforços. Cal creure que la seva abstenció és estratègica per poder cobrar els 759 milions d'euros que l'Estat deu i per poder-ne cobrar algun del fons de competitivitat.
L'actual govern de la Generalitat busca fórmules per allunyar-se del Consell de Política Fiscal i Financera. és a dir, del cafè per a tothom. Pujol va optar pel peix al cove; Maragall, per un frustrat federalisme; Montilla, per callar i per aplicar la fórmula de qui dia passa any empeny, i Mas caldrà veure quin conillet té amagat. Perquè, de moment, res de res...
