Problema

Hi ha determinats mitjans de comunicació de Madrid que no ara, sinó des de fa alguns anys, van descobrir que l'amenaça catalana ven, i molt. I el lector dirà: amenaça? I a més catalana? Per a qui? Home, doncs per a qui ha de ser? Per a Espanya! Per culpa de Catalunya i de les seves vel·leïtats separatistes artificialment generades, la immortal Espanya, aquesta nació que ja té 500 anys d'existència, està a punt de trencar-se.

La qual cosa no ens deixa en gaire bon lloc als catalans, tot sigui dit. No perquè la vulguem trencar, sinó perquè si portem més de 30 anys intentant trencar Espanya i no ho aconseguim, és que tenim un problema, i no en el sentit que a Madrid se li dóna a aquesta paraula.

Per tant, una de dues: o els catalans som uns ineptes, i per tant no hi ha motiu de preocupació, o no tenim cap intenció real de trencar Espanya, i per tant encara hi ha menys motiu de preocupació.

Llavors, tot aquest guirigall, a què treu cap? Doncs que la hipotètica amenaça serveix a dos objectius. El primer, que fa vendre més diaris i millora els índexs d'audiència, unes fites que cada dia són més difícils d'assolir. El segon, que mentre critiquen Catalunya no han de parlar dels problemes que de debò preocupen els ciutadans –jo també he après aquesta cantarella–, que són molts i molt greus, com es podrà comprovar en els pròxims mesos, quan els pressupostos de l'Estat entrin en vigor.

L'únic perill que hi ha en tot això és que aquests mitjans comencin a competir per veure qui la diu més grossa, perquè encara prendrem mal.