El trontoll de les corones

Esgotat pel despatx amb “este presidente parlanchín”, en la residència estiuenca, en plena canícula, les aixelles suades, el gendre ric roncant en la seva butaca –“este no respeta nada”–, mentre l'esposa d'aquest compta i empaqueta endarreriments de ses Illes, a l'habitació. La Penèlope grega a la terrassa interromp la labor de mitja per fer proves de sabates d'estiu de mig taló, franceses i italianes, vingudes de Madrid amb l'avió reial, atesa per un sabater jove, alt, guapo i cara de salut, que en tocar-li els peus amb delicadesa fa pensar a la sobirana: “¡Quién lo pillara de joven!”; i tot seguit crida: “Helen, dile a Christopher que me recuerde que pase el rosario esta noche. ¡Pequé!”, tot veient amb l'altre ull el monarca amb la camisa descordada, mirant-se quatre tristos pèls al pit, rememorant –“¡hace tanto tiempo!”– el cabotatge matiner del iot reial per les cales del nord de l'illa, embarcant —mai millor dit!— illenques que volien navegar i desembarcant-les cap al tard ben navegadetes. El Borbó integra en el seu complex gàstric una ensaïmada mitjana (450 g) amb cabell d'àngel, bo i mossegant una rajola de xocolata Le noir orange de Lindt. Després diu: “He desayunado pronto y poco”, i ningú el creu. Els seus esmorzars han fet història. L'indestructible successor i la locutora tornen de la piscina on passen la major part del dia mirant-se, dormint, bevent, menjant, nedant i d'altres -ant, és clar, a la caseta de fusta per canviar-se de roba; i, com cada dia, cada any i cada quinquenni, esperant que el monarca cregui que ha arribat l'hora del canvi. No sap que el dictador li va dir: “Carlitos, hijo, cuando creas que ha llegado el relevo, sacrifícate y espera cinco años más. No te precipites.” D'altra banda, si la prereina segueix aprimant-se, desapareixerà de la visió normal. Ben segur que serà la primera reina invisible de la història. Als actes oficials a què assisteixi, repartiran cromos amb el seu retrat, de quan compartia plató amb l'olotí Puigbò, fent telediarios a Madrid.

Avui que arriba la divorciada, sense els cavalls, a l'hora de sopar el monarca vol fer una proposta. És quelcom que ha madurat discretament en els viatges per Europa, amb les famílies regnants —regnants?—, que tenen problemes de continuïtat i algunes de supervivència, excepte l'anglesa. Ell parla prou bé diversos idiomes, no pas com els caps de govern centrals, que sols parlen castellà i chapurreao. El veterà monarca, que no és ximple, ha entès que l'actual estatus s'acaba i cal cercar una sortida per a les corones europees. Hi ha algunes que no es varen refer de la Guerra Mundial. L'ocupació, primer, i la democràcia, després, varen absorbir-les o minimitzar-les. Durant el sopar hi ha un silenci anormal. “Abdicarà i farem postres amb un nou monarca?” Esperem diumenge vinent per saber-ho. El Borbó ha obert la boca, silenci! Falsa alarma: ha fet el rot.