Opinió

Apunts

‘Trágala'

Ara que està de moda commemorar la Constitució liberal del 1812, la Pepa, i que alguns humoristes –els mateixos que tenen un problema amb Catalunya– sembla que enyoren, he recordat que pocs anys després, amb motiu del Trienni Liberal del general Riego –que va inaugurar un llarg cicle d'intervencions polítiques dels militars que va arribar fins al 1981–, es va posar en circulació un himne, anomenat Trágala, perro. Un himne que anava adreçat als partidaris de l'absolutisme, que després es van prendre la seva revenja durant la Dècada Ominosa, i el nom ja ho diu tot. Bé, el cas és que, més enllà de les ideologies dels uns i dels altres, la cançó expressava millor que qualsevol episodi com s'entenia la política espanyola. És a dir: es tractava de conquistar el poder per imposar a l'altre, al que pensava diferent, una manera de fer les coses. Li agradés o no. No cal dir que quan els torns canviaven assistíem a la mateixa cerimònia, però amb actors diferents.

Quan s'examina la història d'Espanya un acaba fent-se aquesta simple pregunta: progressem? Perquè si les relacions amb el que pensa diferent només s'entenen com a imposició, potser cal que algú s'ho faci mirar.

Hi ha qui afirma aquests dies que Espanya té un problema. No s'enganyin amb aquesta formulació de la qüestió. El que volen dir és que ells ja tenen la solució per a Catalunya. Quina? Fàcil: imposar-li la llibertat. La llibertat de ser com ells, de pensar com ells i de parlar com ells, que fent-ho, naturalment, en la llengua de l'imperi, ens portarà a la redempció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.