“‹Taimada deslealtad›”

Com era absolutament previsible, la premsa dretana madrilenya de difusió estatal ha reaccionat irada després de fer-se pública la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en bona part favorable al recurs de la Generalitat contra una sentència del Tribunal Suprem referida a la immersió lingüística en català en l'ensenyament. El diari més virulent envers el TSJC ha estat, com no podia ser de cap altra manera, El Mundo, que, en l'editorial gros que li dedica, utilitza expressions com ara “se ha burlado del Supremo, el TSJC ha claudicado a las presiones políticas” i “taimada deslealtad hacia un órgano superior” (el TS). I resulta curiosa aital reacció en un rotatiu que sol insistir en l'obligació ciutadana d'acatar i respectar les decisions dels tribunals. Sempre, és clar, que al seu director, el sibil·lí Pedro J. Ramírez, li facin gràcia les sentències dictades (ja vaig escriure una vegada, si no ho recordo malament, que aquest periodista no dirigeix La conquista del Estado perquè ja no es publica). Unes quantes pàgines més endavant, el director de l'edició per a Catalunya, Álex Sàlmon (els accents els posa ell), lamenta que tot plegat no sigui res més que “un bla, bla, bla inútil que deja por desgracia a la escuela huérfana de la realidad de la calle donde el catalán y el castellano se mezclan con inteligencia bilingüe”. Mentida podrida! A l'escola, quan els alumnes parlen entre ells a classe o quan estan jugant al pati, el català i el castellà es barregen exactament igual que al carrer. El català és, només, la llengua en què s'imparteix la docència, i això no té res d'antidemocràtic, ans al contrari, prepara els estudiants, els no-catalanoparlants, evidentment, perquè no es trobin incòmodes a Catalunya quan ens sentin parlar en el nostre idioma, encara que ells no l'utilitzin pels motius, totalment legítims, que siguin.

En un article d'Antoni Bassas que circula per la xarxa, i que es titula “Una qüestió de dignitat”, això s'explica amb total nitidesa: “Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazic, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.” Què s'hi pot afegir?