Els costells moderns

Antigament, l'escarment públic es visualitzava amb els costells que es plantaven al mig de la plaça del poble per donar exemple de com les gastava el rei, comte o senyor feudal de torn. Una eina al servei de l'autoritat perquè ningú gosés saltar-se les lleis. De fusta o de pedra, als costells lligaven els condemnats i amb aquesta mesura a mig camí de l'educació i la dissuasió tothom podia escridassar, insultar, vexar i llardar de fàstics el pres. Ara la televisió s'ha erigit en els costells moderns, malgrat que la pràctica sigui tan medieval com inhumana. A la Xina en tenim l'exemple més extrem. Un programa d'entrevistes a condemnats a mort poc abans de la seva execució s'ha convertit en un èxit: 40 milions d'espectadors setmanals. Entrevistes abans de l'execució és el programa que, al marge de la polèmica i la controvèrsia, les autoritats xineses han entronitzat i instrumentalitzat per dissuadir els espectadors de cometre els mateixos crims. La periodista que fa les entrevistes, freda i distant, s'erigeix en la veu del poble amb llicència per, després d'un fals i breu massatge, clavar-los els ullals, fer sang i xuclar-los la poca dignitat que els pogués quedar. Vexar-los i, sobretot, jutjar-los en directe. Amb tot, aconsegueix que violadors, maltractadors, pederastes, traficants i assassins confessin i es penedeixin abans que se'ls emportin per executar-los. Veig això amb una perplexitat esgarrifosa. A la Xina tot se li permet perquè és el banquer de mig món i part de l'altre que està a punt de necessitar-la. Ho veig després de llegir una entrevista al periodista i escriptor Carles Porta, premi Huertas Claveria per Fago. Porta ni jutja ni justifica ni defensa el cas de Santiago Mainar, que, tot i que es va autoinculpar del crim el 2007 de Miguel Grima, l'alcalde d'aquest poble dels Pirineus aragonesos, diu que l'hauria declarat no culpable perquè té dubtes raonables després d'haver-hi parlat hores i hores. Ens posem les mans al cap i critiquem els xinesos –o els nord-americans– però aquí quan lliguem algú al costell, no el matem, d'acord, però l'acusem amb una facilitat que, si després es demostra que és innocent, es converteix en un mort de per vida.