llegir i Escriure
Subhasten un crit
Resulta totalment incomprensible però és cert: un milionari noruec, per tal de finançar la construcció d'una galeria d'art dedicada al pintor Edward Munch, renuncia a tenir-hi l'obra El crit, que posseeix, i la treu a subhasta. És com si per poder pagar algú que li fes la truita s'hagués de vendre el rovell de l'ou.
Tota la història de la pintura moderna oscil·la entre una sortida i una posta de sol. Si amb Impression, soleil levant, de Claude Monet, neix l'impressionisme, amb El crit de Munch en ple capvespre l'expressionisme arriba al seu punt més colpidor. Si l'albada de Monet transmet sensacions de pau, el crepuscle de Munch anuncia els horrors de la guerra. Una tarda de 1893, mentre passejava per una carretera, amb el fiord al costat i la ciutat al davant, va veure com de sobte, tot just post el sol, el cel es tenyia de sang: “Tremolava de por i, mentre em recolzava a la balustrada, vaig tenir la sensació que tota la naturalesa es posava a cridar.”
Així va néixer, en quatre versions diferents, aquell famós retrat d'un home desvalgut, amb les mans al cap, les orelles tapades, els ulls desorbitats i la boca oberta. Vint-i-un anys després esclataria la Primera Guerra Mundial. Però el quadre esdevindria, sobretot, una icona de la Segona Guerra: el símbol de Coventry i de Dresden, d'Auswitch i de Katyn, de Pearl Harbour i d'Hiroshima. En tots els casos, com havia escrit Munch, “l'aterridora cara de la follia alçava el seu cap torçat”.
L'obra havia nascut d'una por física concreta, però ha esdevingut una imatge intemporal, l'estampa de la desemparada condició humana, la il·lustració ineludible dels grans malsons col·lectius i un dels logotips més potents que l'art ha aportat a la història del món.
Ara la patètica figura viatjarà a Nova York per ser sotmesa a la prova més dura: un ruixat imparable de milions de dòlars. Potser des d'allà llançarà un crit esgarrifós contra la injustícia, la inconsciència, la cobdícia i la vergonya d'una època que ha fet superar amb escreix la seva angoixa còsmica de fa cent vint anys.
