Els quadres dels reis espanyols

Vint-i-un punts de l'ordre del dia del ple de dilluns van permetre que la reunió s'allargués durant cinc hores i vint minuts. A un quart i cinc de dues de la matinada, l'alcalde va aixecar una sessió que havia començat puntualment a les vuit del vespre. La qüestió de l'horari és un fet que el consistori ha de revisar, en especial ara que ben aviat les associacions i ciutadans també podran presentar alguna qüestió en el ple. Aquest fet, si es manté la tendència actual, podria allargar-lo fins ben entrada la matinada i provocar que, si algú s'aixeca “ben d'hora, ben d'hora”, encara en pugui veure el final. Les sis mocions del final van suposar tres hores de debats, amb moments interessants i altres de soporífers. Algunes de les mocions tenien més de Banda ampla que no pas de temes de ciutat, tal com recordar el col·lectiu piulador, que va reclamar als partits que anessin al gra en temes generals, sense que això posi en dubte la transcendència de la polèmica reforma laboral. Entre tant de debat, també hi ha la sensació que el ple és com un minicongrés o miniparlament. De fet, el planter funciona gairebé com la Masia blaugrana. Tenim un parlamentari com Carles Puigdemont (CiU), una diputada al congrés com Concepció Veray (PP), una senadora com Coralí Cunyat (CiU) i una exparlamentària com Pia Bosch (PSC). De segur que els ciutadans agrairien que hi hagi menys politicisme i més pragmatisme de ciutat. Dilluns el ple es va poder seguir via internet a través del bloc d'ICV, tal com es fa d'uns mesos ençà, i per primer cop a través del web municipal. Això ha de facilitar que tothom qui ho vulgui, o tingui insomni fins ben entrada la matinada, pugui estar al cas del ple municipal des de casa. A més, un circuit intern la sala d'espera de l'oficina d'informació i atenció al ciutadà (OIAC) permet que es pugui seguir a través d'un monitor. Són 25 llocs que engrandiran la capacitat, a vegades exigua quan algun grup vol seguir el ple.

Per la densitat del ple, hi va haver menys moments còmics. L'endemà, però, pels passadissos tothom va destacar el moment hostessa de Joan Olòriz mostrant les estadístiques que servien per il·lustrar els beneficis del programa Girona Tria, mentre Núria Terés en feia l'explicació. El primer tinent d'alcalde, Jordi Fàbrega, va aixecar el braç per donar suport precisament a la moció de Girona Tria, un fet que va obligar Puigdemont a fer-li notar que tocava abaixar el braç i votar-hi en contra. Olòriz va ser ràpid i va demanar que es comptabilitzés el vot, ja que hagués permès aprovar-la. A la CUP, Jordi Navarro va aportar una proposta per evitar el moment hostessa d'Olòriz: va demanar un projector i una pantalla. Això sí, va proposar que la pantalla es posés en la paret on, justament, hi ha situats els quadres dels reis espanyols. Tenint en compte l'hora, va ser com a mínim amb nocturnitat.