L'enciclopèdia del Ramon

Quan vaig començar a venir per Barcelona tenia la sort de quedar-me a dormir a cal Ramon Barnils. Aquell era un indret fantàstic, amb un gran pati interior i unes golfes que em semblaven literalment un paradís. Hi menava una escala estreta i el desordre era monumental. Lleixes de llibres per tot arreu, piles al terra que no sabies com però el Ramon controlava. Sabia on era cada volum per més incomprensible que fos la seua ordenació.

Sovint quan arribava jo ell era a dalt i quan pujava moltes voltes me'l trobava, en aquelles golfes, llegint l'Encyclopaedia Britannica. Passava els fulls a poc a poc, assaborint articles foscos sobre temes que jo no acabava d'entendre per quin motiu li interessaven. I m'ho ensenyava amb entusiasme: “Mira qui escriu això!”, solia dir per emfatitzar que un gran científic o un d'aquells escriptors que tant amava havia esdevingut l'humil redactor d'aquesta o aquella entrada.

Abans de Google i la Wikipedia res en el món com la Britannica s'ha acostat tant a l'anhel de fer coherent l'omne scibile que ens fa humans. Tot el que es podia saber era allà, ben endreçat, ben redactat, ben explicat i ben catalogat per a plaer dels Ramonsbarnils del món sencer, homes i dones que podien passar vesprades glorioses a les golfes descobrint, per exemple, què era la teoria de les supercordes o quin és el cim de la tradició oral de Sri Lanka.

I ahir la venerable obra, cim de la cultura universal, va anunciar que deixarà d'editar-se en paper. I jo m'he disgustat. Perquè era un dels regals que em tenia promesos: que un dia podria fer com el Ramon i passar vesprades fullejant indolent capítols insòlits de l'Encyclopaedia. 

És cert que ara hi ha nits que se'm fan les tantes botant per dins de la Wikipedia o pel Google mateix, tot llegint sobre temes i coses que no sé mai per quin motiu m'interessen. I segurament és ver que el coneixement que hi ha és més actualitzat i d'un nivell comparable. Però no sé trobar-hi la llum d'aquelles golfes de cal Ramon.