Sotragada

Tenim les eleccions andaluses a la cantonada i ja sabem el que ens espera després. No dic jo que Mariano Rajoy aprofiti el Consell de Ministres del 30 de març, l'anterior a la Setmana Santa, però tampoc no seria estrany. Aprofitar-lo per a què? Doncs per a què ha de ser, caram? Per anunciar el que segurament serà el paquet de mesures econòmiques més dur de la seva legislatura. Encara que ho neguin per activa i per passiva, molt em temo que ens apujaran l'IVA, perquè marge de maniobra n'hi ha. I si el govern espanyol no ho fa ara, ja ho farà l'any que ve. I aquell copagament que quan l'aplica Catalunya és objecte de brometes fàcils? També. I després tocarà apujar l'edat de jubilació. Sí: això que es va aprovar amb l'anterior govern espanyol, però ara escurçant els terminis. I no descartaria jo que en setmanes successives als funcionaris els toqués el rebre un altre cop. Tot per tal que els dos últims anys de la legislatura siguin comparativament bons. Al capdavall, l'Estat no en té ni cinc, i amb les retallades brutals que es preparen en les inversions i en els serveis públics tampoc no quadren els comptes.

L'única esperança del govern espanyol és que Europa acabi afluixant una mica. No per res, sinó perquè la mateixa França i Alemanya no estan tan bé com afirmen i, per no enfonsar-se en el riu, hauran de nedar amb els dos braços. I, és clar, no pots nedar mentre escanyes algú.

En fi: com a mínim, el govern espanyol d'ara no és com el d'abans, que mai no sabies per on et vindria la patacada. Alguna cosa hi hem guanyat.