Ajuntaments morosos
Més o menys, ara sabem el que deuen els ajuntaments als proveïdors. Disset mil milions formen el bloc de deutes reconeguts i possibles d'incloure en un pla de viabilitat a deu anys, tot i que molts dubten que durant aquest temps es puguin dir totes les misses. Que ho preguntin, si no, a l'alcalde de Peleas de Abajo, un poble de Zamora de 270 habitants que deu quasi cinc milions i que només n'ha comptabilitzat mig milió, convençut de no poder carregar amb més compromisos en les decennals. Segur que està més tranquil·la la senyora Botella, a Madrid, amb més de mil milions de deute, que el pobre regidor de Peleas de Abajo, que no es deu atrevir ni a anar a jugar al dòmino a la cantina del poble.
Com a administració més propera al ciutadà, els ajuntaments reben la part més ingrata d'un creixement fictici que durant anys ha lligat gossos amb llonganisses, sense pensar que algú hauria de pagar la darrera factura de la disbauxa. Ara el límit és no poder pagar l'enllumenat o no poder satisfer la factura de la recollida de la brossa. A part, el proveïdor de paper fa temps que no cobra i la impressora està desconnectada. Salvar el proveïdor, que de retruc tampoc no pot pagar els subministradors, és fonamental per trencar la cadena. Ara bé, quan d'aquí a dos mesos arribin els préstecs als ajuntaments –són préstecs al 5 per cent i per eixugar en deu anys–, moltes empreses respiraran, després d'avenir-se a uns descomptes que, segons les normes que acompanyen els euros nouvinguts, seran preceptius per cobrar en la primera tongada.
Feu números: en la pole position Madrid, amb 1.000 milions, amb Xerès (400) i Jaén (300) a dreta i esquerra. A casa nostra, Badalona (30) i Sabadell (25) inicien la llista. Els plans de viabilitat volen donar garanties de pagament però la veritat pinta bastos i tot sembla destinat a aturar el xoc però no pas a sanejar les finances locals; el pla de finançament canvia la direcció del deute –del proveïdor a una entitat bancària–, però els ajuntaments segueixen devent els diners, augmentats amb el 5 per cent anual.
S'ha de reconèixer que alcaldes i regidors tenen mala peça al teler, quan només els queda el recurs d'administrar la misèria. Potser ha arribat l'hora de redefinir territoris i competències, abans que a l'entrada de molts pobles s'hi hagi de penjar el cartell de “tancat per fallida”.
