Nova lletra a ‘Societat de consum'
L'any 1970 el cantautor de Xàtiva (la Costera) va popularitzar la cançó Societat de consum, que es va convertir en un senyal de l'anomenada cançó de protesta en el sentit social (de model econòmic). En aquella època, a Catalunya, la cosa anticapitalista (o, per extensió, antiamericana) estava força de moda entre la gent corrent del país. Així, Raimon no va tenir gaire dificultat per passejar la cançó, amb èxit, pels escenaris.
M'agradaria que Raimon fes l'exercici d'escriure una nova lletra a la cançó Societat de consum, adaptada als temps actuals. Ho dic perquè, llegida trenta anys després, no acabo d'entendre sobre què protestava la cançó ni, menys encara, què proposava (si és que proposava alguna cosa). I el més greu, si interpreto el que sembla que volia dir, sembla que la societat actual ha progressat en sentit contrari i, si de cas, la protesta actual hauria de tenir a veure més amb la nostàlgia de la societat de consum que amb la seva liquidació i superació per una altra forma d'organització econòmica.
“Tu compres un poquet, / jo compre un poquet,/ aquell una miqueta de res”, què volia dir: que s'havia de comprar més o que encara es comprava massa? “Tu treballes bastant, / jo treballe quan puc, /aquell treballa tot l'any”, què volia dir: que s'havia de treballar més o que s'havia de treballar menys? “Tu viatges molt poc, / jo viatge bastant, /aquell del poble no surt”, què vol dir exactament?
La darrera estrofa de la cançó, probablement, és la més vigent i la (potser l'única) més elaborada i més òbvia: “Les botigues ben plenes, / les butxaques ben buides, / les meues, les teues, les seues. / Però és hora de saber / qui és qui les té plenes. / Societat de consum.” Tanmateix, es manté el contrasentit i sembla la causa de saber “qui és qui té [les butxaques] plenes” persegueixi l'efecte d'evitar que la gent corrent tingui “les butxaques ben buides” per, així, accedir a “les botigues ben plenes”.
No sé, en el caos actual, si una nova lletra funcionaria sense una mica més d'argumentació. De la mateixa manera que no sabem, avui, si la societat té pressa per donar una nova oportunitat al capitalisme o té paciència per no perdonar-li al capitalisme el mal que ha fet i construir un món més ètic i menys crematístic.
