Falsificació

Una de les coses que més nerviós em posen són les falsificacions històriques. Totes responen al mateix patró: deformar uns fets del passat fins que diuen allò que volem que diguin. Es tracta de seleccionar-ne les fonts i les proves. Difondre les que em donen la raó i desacreditar les que me la neguen. I si no hi ha proves, doncs se'n fabriquen i avall. Mirin, sense anar més lluny, els Protocols dels savis de Sió, una reescriptura maligna del Diàleg a l'Infern entre Maquiavel i Montesquieu: van convenir a l'antisemitisme i per això van aconseguir una gran difusió. Avui dia encara hi ha alguns que se'ls creuen, els pobres.

Dic això perquè és el que està passant amb la commemoració de la Constitució liberal del 1812, un text que només va regir a tot el territori de la Gran Espanya tres anys.

Alguns diuen ara, i per això la reivindiquen, que tots hauríem d'aprendre d'aquella Constitució perquè establia la igualtat entre tots. Ho diuen, és clar, pensant que ara no hi ha igualtat per culpa de Catalunya, per dir un nom.

Perdonin, de quina igualtat parlen? La famosa Constitució reservava el vot només als homes més grans de 25 anys. I no abolia l'esclavitud que, crec, és el contrari de la llibertat.

També diuen: la Constitució del 1812 establia un sol sistema escolar a Espanya, no com ara (pensant un altre cop en els catalans). De quin sistema escolar parlen? Tenint en compte que el 1930, és a dir, més d'un segle després, l'analfabetisme a Espanya era del 75%, no es pot dir que funcionés gaire bé. Sí, sí: grans paraules, però res més. Veus? En això sí que no hem canviat.