Els suïssos són ‘tontitos'

Fa molts anys vaig treballar en una empresa on hi havia un individu que pispava el paper de vàter. En una altra van haver d' encadenar algunes eines perquè algú se les emportava. 2.450 funcionaris de la Comunidad de Madrid han tornat a la feina de cop quan el govern ha suprimit el complement salarial que els pagava els dies que estaven suposadament malalts. Un estudi de les mútues d' accidents denuncia que entre el 7 i el 13 per cent dels casos d'absentisme laboral són irregulars i que cada dia entre 70.000 i 130.000 persones estan de baixa de forma fraudulenta o injustificada. Si han arribat fins aquí, ja poden deixar de llegir. La contundència d' aquestes dades és tan formidable que qualsevol ratlla més semblarà pura moralina. Però si malgrat això s' arrisquen, els diré que fa pocs dies vaig veure en una televisió una enquesta de carrer sobre el referèndum que s' ha fet a Suïssa, on l' opció d'ampliar les vacances de quatre a sis mesos va ser derrotada. La conclusió majoritària entre els enquestats era d'estupor i d'incomprensió. Fins i tot un deia: “Estos suizos son un poco tontitos.”

A aquestes altures de la pel·lícula dono per assumit que els drets laborals són un valor social irrenunciable i que de cap manera no podem tornar als temps de la revolució industrial. Però alhora que és legítim reivindicar allò que és just, també ho deu ser fer una mínima autocrítica. Darrere de la bardissa de les reivindicacions laborals i de l'estigmatitza-ho de l'empresari, n'hi ha alguns que han viscut com déus i d'altres que no han vinclat mai la carcanada. Quan tot anava com una seda fins i tot els que tenen més cara que esquena podien sobreviure. Ara són un corcó que destrueix els fonaments i encobrir-los es converteix en una complicitat suïcida.