Agricultura, tecnologia i salut

La revista mèdica British Medical Journal ha publicat fa poc l'editorial Agricultura i salut, amb el subtítol La recerca agrícola necessita integrar-se millor amb la relacionada amb la nutrició i la salut. Una revista del món clínic dedica una certa atenció a l'agricultura, que sembla d'entrada ben llunyana de la clínica. L'editorial comenta un article en què Edoardo Masset i col·laboradors avaluen les intervencions agrícoles que tenen l'objectiu de millorar la nutrició de la infància. Tot i que sempre s'ha sabut que l'alimentació de les persones, especialment en els primers anys de vida, és important per a la seva salut, durant força temps es va donar prioritat a l'estudi experimental de la relació entre agricultura i alimentació animal perquè és més “rendible”.

Per aquesta raó un dels primers llocs on es va fer recerca aplicada sobre els efectes de l'alimentació en els éssers vius va ser, cap a mitjan segle XIX, al centre de la ciutat de Möckern, a Alemanya, creat per propietaris rurals que volien millorar les seves produccions. És a dir, es va dedicar primer més atenció científica als aliments per a les plantes (fertilitzants) i per als animals (pastures i pinsos) que als aliments per a les persones, perquè la millora de la producció vegetal i animal té repercussió econòmica en forma de més i millors cereals, llegums, carn, llet o ous, mentre que una bona alimentació humana “només” afavoreix una millor salut.

Els autors de l'article se centren en els països en vies de desenvolupament perquè als més o menys rics l'oferta alimentària és àmplia i és fàcil arribar a ingerir els nutrients necessaris, si es tria bé. En canvi, als països subdesenvolupats la dependència de l'agricultura és més immediata i la varietat d'aliments a l'abast més limitada. A més, l'escassetat de recursos fa difícil la recerca sobre aliments i nutrició que els sigui realment útil. Com afirma Andrew Dorward en l'editorial del British Medical Journal, els mitjans de comunicació dediquen gran atenció als problemes financers de la “societat privilegiada”, que afecten Europa i que són globals, però als països pobres preocupa molt més l'escassetat d'energia disponible, i als més pobres la dificultat d'accedir a aliments de qualitat en la quantitat suficient. Aquí no cal tant l'alta recerca en nutrició dels països desenvolupats com veure si es poden alimentar correctament amb els recursos agrícoles que tenen a l'abast sense necessitar ajuts “caritatius” forans.

Els resultats de Masset i col·laboradors indiquen que encara no hi ha prou estudis per avaluar amb seguretat les repercussions de les intervencions agrícoles sobre la nutrició i la salut de la infància, però que és un fet que promouen la producció d'aliments més rics en proteïnes, vitamines i minerals, i això ja és un pas. També observen una millora en l'absorció en vitamina A i resultats no tan clars pel que fa al ferro, un altre dèficit molt estès. En definitiva, com diu Dorward, hi ha una necessitat creixent d'establir ponts que superin la separació entre els sectors agraris i de la salut humana per tal d'integrar la recerca en nutrició i salut amb l'agrícola.

D'altra banda, els productes agrícoles, i també els ramaders, no sempre es consumeixen frescos. Com a mínim cal emmagatzemar-los en condicions, i també transformar-los i estabilitzar-los per allargar-ne la vida comercial mantenint la qualitat i el valor nutritiu. La bromatologia (ciència dels aliments) i la tecnologia dels aliments també tenen relació amb la salut i també aquí calen ponts. Aquestes disciplines van néixer, sobretot als Estats Units, impulsades per agricultors i ramaders que volien potenciar els seus productes perquè fossin segurs i nutritius. No deixa de ser significatiu que una de les revistes més importants de tecnologia dels aliments, Food Technology, des de fa uns anys tingui com a subtítol de portada Avançant en aliments i salut per mitjà de bona ciència. És a dir, els tecnòlegs d'aliments són conscients que no poden ignorar el destí final del que produeixen i transformen, i que han de saber la influència dels seus aparells i processos en el valor nutritiu dels aliments. Les visions reduccionistes, dels “especialistes” que creuen que l'agricultura, la tecnologia dels aliments i la nutrició es poden tractar amb absoluta independència, no ens ajudaran prou a tenir un menjar i una salut millors.