Les urnes de la por

La màxima que diu que no es pot girar la truita francesa potser és exacta a la cuina, però és més incerta políticament. Un bon moment per comprovar-ho serà el 22 d'abril,
amb la celebració de la primera volta de les eleccions presidencials franceses.

Dels deu candidats oficials a ocupar el palau de l'Elisi durant els propers set anys, n'hi ha dos amb possibilitats: tots dos tenen 57 anys i ambdós són personalitats oposades, el president Nicolas Sarkozy, que aspira a la reelecció, i el candidat socialista François Hollande. Sarkozy té fama d'hiperactiu, impulsiu i dur, i Hollande de tranquil, dialogant i més aviat tou.

Fins fa poc, els sondejos afavorien Hollande. La seva victòria donaria ànims a les esquerres europees, descoratjades per les victòries conservadores a la majoria de països europeus occidentals a les darreres eleccions. Tanmateix, Sarkozy ha recuperat el lideratge a la intenció de vot després d'un inici de campanya en què va conrear el temor entre els electors, anunciant duresa amb la immigració i proteccionisme davant de la crisi econòmica. Així, tractava d'allunyar la por dels francesos a perdre riquesa i estatus, i també de frenar l'ascens de la tercera candidata en discòrdia, la ultradretana Marine Le Pen, que amenaça de repetir la fita del seu pare Jean-Marie Le Pen, que l'any 2002 va aconseguir passar a la segona volta per perdre davant de Jacques Chirac.

De moment, una victòria de l'extrema dreta a França encara és una catàstrofe impensable, però si la por a la crisi s'estén, no és inversemblant en el futur. Gairebé amb tota seguretat, caldrà esperar a la segona volta –el 6 de maig– per posar nom al proper president de França, però si la tàctica de Sarkozy d'atiar la por al canvi dóna resultats, serà certa –un cop més– la màxima sobre la dificultat de fer girar la truita francesa.