Firmes

Suposo que ja saben que els defensors de la primera festa bàrbara, la dels toros, han aconseguir recaptar 590.000 firmes perquè el Congrés desactivi la prohibició a Catalunya. És igual que els parlamentaris catalans que van aprovar la prohibició d'aquesta festa que ja fa molts anys que va de baixa tinguin al darrere moltes més firmes. El Parlament de Catalunya, i això dels toros no és l'únic exemple, està considerat des d'Espanya com una peculiaritat que es tolera sempre que no li porti la contrària. Ara, en el moment que toca alguna de les seves essències, es treu l'artilleria al carrer. La història dels toros seria anecdòtica si no fos perquè és tributària del mateix esperit que porta un grup de persones, mínim però molt actiu, a recórrer davant els tribunals tot el que tingui a veure amb la defensa de la llengua pròpia de Catalunya. No em vull estalviar de tornar a escriure que, per molt que alguns diguin el contrari, el castellà no és la llengua pròpia de Catalunya. Es parla, i cada dia més, però la llengua pròpia de Catalunya s'anomena català.

Bé: ja poden comptar que la iniciativa aquesta que estudiarà el Congrés per torpedinar una nova decisió sobirana de Catalunya podrà comptar amb la simpatia de moltes de ses senyories. Més que res, i a banda de qualsevol altra consideració, perquè serà una altra manera de posar els catalans en el seu lloc.

Espero que els debats al Congrés despertin el mateix interès entre la premsa internacional que van tenir les discussions al Parlament. La resta del món té dret a adonar-se que Espanya continua sent diferent.