Opinió

opinió

(i 3) Proposta inversemblant

El rei proposa a la família muntar un espectacle entre històric i musical

El nostre home, perdó, el rei, és l'únic cap coronat que ha analitzat les monarquies occidentals i la posició crítica de les mateixes, i ha cercat una solució digna per a les famílies reals europees sense futur o present. El text que segueix és l'extracte d'un estudi seriós. En el treball s'endevinen com a teló de fons els Windsor, que hi donen suport. No es pot oblidar que la reina Isabel II és la dona més rica del món. Sense ella, no hi ha projecte. Joan Carles tem que els mitjans no ho vegin seriós. “Es solo una propuesta –diu el rei–. ¡Nos convertiremos en productores y actores de espectáculos de teatro histórico musical! Véase que no digo ‘revistas'. Se trata de aportar la totalidad del elemento humano necesario, del que las monarquias estamos surtidas, ocupados en tareas, es un decir, más teóricas que laborales. Disponemos de gente joven y culta y actores y actrices de todas las edades, de nivel probado. En realidad todos pasamos la vida haciendo teatro. ¿Cómo no vamos a interpretar con naturalidad nuestro propio y auténtico papel? ¡Se trata de ser nosotros mismos! ¡Vamos a independizarnos y a vivir nuevamente nuestra vida!” Li entra l'eufòria per moments! “Para la dirección contamos con el maestro Andrew Lloyd Weber. Él creó para su ex esposa Sara Brightman éxitos mundiales. Autor de ‘Jesucristo superstar', ‘El fantasma de la ópera', ‘Evita', ‘Cats' (20 años en cartel)... hasta unos veinte espectáculos. Para los JJ.OO. de Barcelona hizo ‘Amigos para siempre'. En el 2011 estrenó ‘El Mago de Oz'. Se trata de dramatizar musicalmente los momentos culminantes de las monarquías, los que dejaron huella en la historia de la humanidad, la rendición de Granada, el atentado de Sarajevo, la coronación de Napoleón, la masacre de los zares, las ejecuciones de la Bastilla, la Torre de Londres, por ejemplo, y cien más, representadas espectacularmente con las grandes voces de la especialidad ilustrándolas musicalmente. Cuanto más utópico sea el proyecto, más hay que creer en el espíritu de lucha que nos distinguía y que hay que recuperar. Es triste constatar que no se espera nada de nosotros. ¡Lucharemos por nuestra dignidad!” Així acaba el monarca.

El silenci envaeix la taula dels Borbons i assimilats. La proposta ha sorprès a tothom. Seriosos i més o menys crèduls, no hi ha indiferents. La promotora no vol avançar dades financeres i creu que un autofinançament a curt termini és molt possible. La nota l'ha donat un dels néts. Ha retratat el trist paper que fan les monarquies. Ha dit: “Abuelo, en la British School dicen que los reyes, con excepción de la reina de Inglaterra, tenéis que dar cuenta de todo lo que decís y hacéis al gobierno. ¿És verdad?” Tothom ha callat i hi ha hagut un moment de tensió. El rei ha somrigut al noi i no ha dit paraula. Els ulls li han espurnejat, la família ha aplaudit i aquest conte (que podria no ser-ho) s'ha acabat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.