Central

Ha de causar impacte, això d'anar a Brussel·les i que tota, absolutament tota la resta dels teus col·legues, et portin la contrària. La ministra de Foment, Ana Pastor, atenta als jocs d'equilibris als quals obliguen el sistema de baronies del Partit Popular, va defensar que la travessia central del tren d'alta velocitat també figurés entre les prioritats de la Unió Europea. Aquesta petició no era retòrica, perquè la declaració comporta el dret a rebre fons europeus per cofinançar l'obra. Pocs diners, comparativament parlant, però diners de curs legal, al capdavall.

Els ministres li van dir que allò ja era un afer tancat, que no podien estar renegociant grans acords cada cop que canvia el govern, perquè això era una condemna a la immobilitat absoluta.

Ana Pastor no es va donar per vençuda i, possiblement per mirar de salvar la cara, va dir que recorreria a altres instàncies europees. Que tingui molta sort, però m'imagino que la resposta sempre serà la mateixa.

Passem una crisi econòmica important. És lògic que la Unió Europea aposti per aquelles obres que donin el màxim benefici amb la inversió més ajustada. I, ves per on, el corredor mediterrani reuneix aquests requisits. Cosa que no es pot dir de la travessia central, que obligaria a fer 40 quilòmetres de túnel.

Bé, doncs sembla que el govern espanyol haurà de resignar-se a impulsar el corredor mediterrani.

I jo, malpensat de mena que sóc, em vaig dir: “¿Què t'hi jugues que mentre no se'n surtin amb la seva les obres del corredor mediterrani també estaran paralitzades?”