Ni blava ni una

Calvo Sotelo va dir aquella famosa frase: “Antes roja que rota”, paral·lela a la del marit divorciat que amenaça que “si no es mía no será de nadie”. Doncs ara els nostres veïns es fregaven les mans veient tot l'Estat blavet, blavet, color cel, amb gavines voladores deixant regalets a Mallorca, per exemple, o, per descomptat, als aeroports on no onegi el penó de Castella, sense oblidar les caixes catalanes, tan apetitoses.

Sí, el PSOE ha estat corrupte i ha consentit la corrupció. Però tu més, com dèiem a l'escola, perquè Matas és empresonat i Camps salva la cara pels pèls, però no ha enganyat ningú. A més, la campanya de les espanyoles encara està fresca en la memòria, quan Don Mariano va dir que no apujaria impostos i que no faria retallades, i a l'endemà de manar va fer totes dues coses. Amb aquests antecedents, ni els andalusos ni els asturians s'han deixat entabanar. L'Ana Pastor pot continuar somiant en una “España simétrica”, un eslògan que té un escàs valor geomètric.

És cert, però, que els blaus, des d'Aznar, no havien manat tant. Tanmateix la pedra a la sabata continua essent Catalunya, i estan disposats a fer-nos xixines, amb l'Alícia oblidant que és en Terra de Meravelles, on Convergència (i Unió?) promet no ja el pacte fiscal (que encara no sabem quina cosa és), ni el concert econòmic, sinó una hisenda pròpia, que sona així com de Falcon Crest.

El cert és que a Espanya tothom està barallat amb tothom, del mateix partit, vull dir, i per això nomenen ministres de tota la vida, que inflen el pit perquè encara no s'han adonat que les ordres, totes, provenen de La Moncloa, amb els rojos i amb els blaus, i que intimidar Catalunya ja no dóna resultats. Fins i tot a Mallorca una gentada ha sortit al carrer a defensar la llengua, i Jaume Bonet hi fa vaga de fam; al País Valencià els de Compromís aixequen la veu i aixequen els color de ses senyories, i al Principat es parla d'independència cada dia, fins i tot en els racons més colonitzats i mansois.

Sabeu què? Que tant se val si és roja o és blava: Espanya no és una. El sentit imperial de la vida l'hauríeu d'enterrar en el passat, al costat de les despulles de Franco.