Submergits

De totes les mesures que va anunciar el govern espanyol aquest divendres passat, l'única que no m'esperava era la de l'amnistia fiscal. El govern espanyol està tan desesperat per aconseguir ingressos amb què equilibrar els comptes públics, que ha dit que tothom que no depengui d'una nòmina i tingui diners amagats que els tregui al sol, que pagui un 10% a Hisenda, i aquí pau i després glòria.

Per molt que, a continuació i per guardar les aparences, s'anunciï un pla per combatre el frau, l'amnistia fiscal és una manera que el govern espanyol té d'admetre que en això del diner negre no sap com sortir-se'n.

Ingenus que són. Perquè és cert que una part del diner negre es genera en l'economia submergida. Sí, aquella en la qual hi ha persones que treballen i no satisfan impostos, però que després exigeixen que els serveis públics funcionin com si els paguessin ells. Sí, aquella que et fa pensar que a Catalunya (en això no som diferents d'Espanya) només paga a Hisenda qui no té altre remei. Bé, potser aquestes rendes irregulars afloraran, però, pel que fa a les grans quantitats, les que són a un paradís fiscal, el govern espanyol creu que no retornen perquè el propietari no sap com blanquejar-les? No, home (i dona), no. Bona part d'aquests diners són a fora perquè els que les generen no es refien el govern d'Espanya, encara que portin la rojigualda a la corretja del rellotge. A veure com s'ho fan perquè tots aquests ajudin el país que tant diuen estimar.

Entre els uns i els altres estem ben submergits, sí. I no en aigua, precisament.