Opinió

On s'ha de firmar?

Fa dies que hi volíem anar. Fa dies que hi havíem d'anar però la voràgine diària i els compromisos diversos de la quotidianitat justificaven no trobar el moment per haver-hi anat.

L'edifici és quasi nou. Hi ha un hall ample i lluminós, passadissos assolellats i ventilats. Un espai exterior, al centre de tot plegat, amb gespa i algun arbust, dóna llum a totes les habitacions que s'hi aboquen.

Ens passegem per l'hospital cercant l'habitació del malalt i, mentre ens van indicant com arribar-hi, no perdem l'oportunitat de fixar-nos en tot el que anem veient i analitzar-ho. Ens adonem que, superant el fet que el cor se'ns encongeix per la duresa del que estan vivint les persones amigues i que les llàgrimes ens fan mal, ens sentim satisfets del que veiem i pensem que, si en algun moment se'ns haguessin plantejat dubtes de la necessitat i obligació de pagar els nostres impostos (sempre n'has estat convençuda de la seva fructificat), o de l'ús que l'administració fa de les nostres obligacions fiscals amb la comunitat, aquella visita serviria com a argument per desmuntar qualsevol reticència.

I, tot i que saps, també, fugint de la ingenuïtat que mai has tingut, de la quantitat de corruptela que personatges miserables d'uns governs i altres, d'unes administracions i altres, han fet i, potser faran, dels diners de tots, no et pots estar d'adonar-te que el servei que la sanitat pública està fent és una necessitat imperiosa que cal seguir mantenint.

Per tant, ara que, per qüestions personals i professionals, en aquestes dues setmanes t'has passejat per dos hospitals de referència de la sanitat pública catalana i, en cada un d'ells, amb estils arquitectònics molt diferents però amb recursos logístics i d'infraestructures mèdiques similars, t'has sentit satisfeta de la teva aportació al sistema públic sanitari, ara, més que mai, creus, realment, en l'aposta. Ara que la crisi ens desborda a tots per les orelles, que molts no poden pagar les quotes de les hipoteques, que els membres joves i formats de les famílies no troben feina i que els grans la perden; ara que les corrupcions, les prevaricacions i els enriquiments personals de les persones que han tingut el poder i la responsabilitat són una realitat pública; ara més que mai estàs convençuda de la necessitat de contribuir, amb allò que et toca (ni més ni menys), a fer que el nostre estat del benestar, des de les infraestructures col·lectives d'ús individual, ens segueixi aixoplugant. On s'ha de firmar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.