Al fons del mar

En aquests dies que hem tornat a sentir els símils mariners m'ha fet molta gràcia comprovar que dues notícies amb components marítims compartien espai a la premsa. Des de Reus, la nau de CDC salpava cap a Ítaca, buscant l'estat propi, una altra manera de dir la independència. Mentrestant, enmig de les aigües de l'oceà Pacífic, el cineasta i oceanògraf James Cameron emergia del fons del mar. Després d'haver-se capbussat unes quantes hores a bord d'un minisubmarí fins a 10.000 metres de profunditat assolia el seu somni, la seva Ítaca particular. La imatge és molt suggeridora, fa pensar i és fàcil buscar-hi dobles lectures. Quan Cameron ha arribat a la màxima profunditat i ha complert el seu somni, aquí era de matinada i alguns després del congrés també somniaven arribar a Ítaca i fer realitat els seus somnis independentistes; d'altres, en canvi, començaven a tenir malsons, bellugaven els seus tentacles, se'ls inflamaven les ventoses i llençaven tinta per delimitar i marcar territori. Allà baix, a la fossa abissal, foscor absoluta, silenci sepulcral, temperatura i salinitat fora de tota mesura, en definitiva, condicions tan inhumanes que semblarien d'un altre planeta. Un focus li va permetre veure que les criatures que han fet d'allò el seu hàbitat estan més a prop dels alienígenes que de qualsevol espècie que s'hagi catalogat a la Terra, i hi ha una pressió que és mil vegades superior a la del nivell del mar, exactament, diu Cameron, de vuit tones per centímetre quadrat: es veu que això equival que et posessin a sobre uns quants avions Jumbo. La vida en aquestes profunditats està condicionada, segons sembla, per limitacions asfixiants i per la presència de criatures que s'han pogut identificar com a realment estranyes. Els sonen aquestes condicions, adverses i irrespirables? No els és molt familiar aquest entorn hostil, que ens fa la vida impossible? Aquesta fauna amb colors i aspectes amables però amb actituds fantasmagòriques, amenaçadores i desafiants? Cameron ha complert el seu somni, arribar a la seva Ítaca gràcies a la constància però sobretot perquè té una independència econòmica que li ha permès no només fer-se la seva nau, sinó després haver maniobrat com ha volgut sense haver de demanar permís a ningú i sense que ningú li hagi traçat el full de ruta.