Conflictes d'aigua

No és possible exagerar la importància de l'aigua per a la humanitat. Sense aigua, no seria possible la vida al planeta. De fet, l'aigua és gairebé el 80% del cos humà. Fa poc es va celebrar el Dia Mundial de l'Aigua, però l'element líquid, lluny de ser un do de la naturalesa i patrimoni de tothom, és una riquesa natural cobejada i objecte de conflictes i disputes pel seu control. Això és particularment cert en una època d'esgotament dels recursos naturals. El futur del segle XXI promet portar conflictes d'aigua entre els pobles.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Aigua es va divulgar un informe conjunt elaborat pels serveis d'intel·ligència nord-americans on es vaticina que el món viurà en el futur enfrontaments pel control dels recursos hídrics, especialment a les conques dels grans rius. Els escenaris d'aquests conflictes poden ser l'Àsia Central, on Síria i sobretot Turquia disputarien amb l'Iraq el control de les aigües dels rius Tigris i Eufrates, o el subcontinent indi, on l'Índia podria voler barrar les aigües dels rius Ganges i Brahmaputra als seus veïns, com ara Bangla Desh. En general, el perill és que els estats situats rius amunt intentin condicionar els fluxos fluvials mitjançant embassaments, desviacions de curs o contaminacions incontrolades en perjudici dels estats situats riu avall.

Ni tan sols hem d'anar tan lluny per parlar dels conflictes pel control de l'aigua. Ni tan lluny ni tan enrere en el temps. En el passat recent, el control dels rius més propers, com ara l'Ebre o el Roine, ha estat motiu de quimèrics intents de control amb interessos partidistes, o de campanyes no gaire transparents de greuges contra les comunitats que teòricament es beneficiaven més dels cabdals i les riqueses fluvials. Com deia un lúcid acudit aparegut el Dia Mundial de l'Aigua, hi ha poques riqueses tan senzilles, i fins i tot aquesta ens la volen arrabassar.