La ciutat cremada
Cal dir que la vaga del proppassat dijous fou certament reeixida, sobretot en les manifestacions que l'acompanyaren, unes concentracions en què s'agruparen diverses voluntats i, sobretot, on es podia constatar el descontentament generalitzat davant una situació que ens desborda. Per a molts, hi ha la necessitat de dir prou, tot i no saber massa a què i a qui cal dir-ho. Però l'ambient jugava a favor de manifestar-se, fins de fer vaga, tot i no confiar en gaire res.
D'altra banda, l'actuació dels piquets informatius podria posar en qüestió el propi caràcter democràtic de la vaga, quan la informació es converteix fàcilment en coacció i aquesta en violència. Al meu barri vaig poder veure algun comportament que no s'ajustava gens a una actitud dialogant, tot i reconèixer que una jornada de vaga crea situacions especials que cal situar en un context en què res no és blanc ni negre. Fora d'això, la vaga del 29-M ha semblat l'assaig general de la gran vaga que s'anuncia per a començament de maig, una crida feta a nivell europeu que s'anirà veient com es desenvolupa en la preparació i en la pròpia jornada de protesta.
Hi ha un tema extremadament preocupant en la violència que generà a Barcelona una minoria de brètols que convertiren el centre de la ciutat en un camp de batalla. Talment, uns centenars de persones s'entesten a convertir la capital catalana en centre de desordre, aprofitant cada ocasió en què les concentracions i la mobilitat humana permeten obrir fronts de confrontació. Durant quatre hores, diversos carrers barcelonins foren durs espais d'enfrontament entre els grups incontrolats –molts d'ells amb cares tapades i estètica unificada– i la policia autonòmica, enmig de ciutadans aterrits que s'amagaven on podien.
Ara, les imatges dels desordres han superat les prioritàries instantànies de les manifestacions pacífiques i a tot Europa s'ha vist la ciutat cremada. És lamentable que Barcelona s'hagi convertit en centre d'atracció d'aquests minoritaris grups violents que erosionen la imatge de la ciutat. De la mateixa manera que s'hauran de polir alguns comportaments, és absolutament necessari acabar amb la violència gratuïta dels professionals del desordre, actuant amb la contundència legal que calgui per evitar el deteriorament d'una ciutat que vol ser referent internacional de convivència.
