Vaga de fam exemplar

D'entrada, abans de tot, des d'aquesta columna d'opinió voldria solidaritzar-me efusivament amb els dos jubilats de les Illes, Jaume Bonet i Tomàs Amengual, que fa un mes han iniciat una, cívica i modèlica, vaga de fam per defensar la llengua catalana dels greus càncers que l'amenacen. El que sap més greu, el que clama a Déu, és que des dels grans mitjans de comunicació catalans, tant escrits com audiovisuals, s'hagi fet tan poc ressò d'aquesta exemplar protesta, que ens afecta a tots.

No és una qüestió menor. A hores d'ara, la llengua catalana pateix una calculada i ferotge campanya amb el pervers objectiu de anihilar-la per sempre. De fet, aquesta croada contra la nostra estimada llengua mil·lenària s'estén arreu de tot el territori lingüístic, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Encara que des del Principat podríem creure que la qüestió lingüística la tenim mig blindada, això és completament fals. Cal adonar-se, cal conscienciar-se que el setge al català no s'atura mai. D'aquesta manera, al País Valencià 125.000 famílies no poden accedir a l'escola en valencià, tanquen repetidors de TV3 i el català no és requisit a la funció pública. Al Principat, el PP i l'espanyolisme més carpetovetònic volen carregar-se la immersió a l'escola, el codi de consum, la llei d'acollida, la llei del cinema i el requisit del català per a immigrants que demanen un informe d'arrelament (es volen carregar, d'una sola tongada, la cohesió social). I a les Illes, un personatge nefast, José Ramón Bauzá, un lingüicida supercentralista, que utilitza el seu radical anticatalanisme per ser ministre en el govern Rajoy, intenta anorrear la nostra preuada llengua fins a convertir-la en residual. Per sort, ara a les Illes comença a emergir de debò la força de la societat civil. La darrera manifestació, a Ciutat de Mallorca, de 50.000 persones, per tal de defensar la dignitat, lingüística, nacional i social, és una prova fefaent que aquests hereus dels comte duc d'Olivares no ho tenen tan fàcil com es pensen. Ara bé, des del Principat no hauríem de ser tan passius i, a voltes, tan panxacontents: els afers lingüístics de les Illes són els nostres afers. Cal saber que l'intenten de genocidi lingüístic plana per damunt del conjunt dels Països Catalans. Per aquesta raó, el magnífic exemple de la vaga de fam d'aquests coratjosos jubilats mallorquins hauria d'implicar una gran onada de solidaritat des de tots els pobles, viles i ciutats d'arreu de la nostra maltractada nació catalana.