opinió
La nova mentalitat
Estem assistint a una transformació important d'actitud de Catalunya. Entre altres coses, és ben clar que de la mà del govern de CDC s'ha iniciat una nova política amb armes més que de diàleg, d'exigència d'acabar per sempre la discriminació a què ens ha sotmès l'Estat amb més o més mesura —no pas amb menys— i que ara ha arribat a descarada injustícia insolidària, amb vergonyoses i vistoses proves que clamen a Déu i sense manies manifestada a Europa, ben oposada a la que nosaltres hem practicat sempre per a la resta de peninsulars, que no tan sols no ho agraeixen, sinó que encara blasmen de fantasmals i imaginatius avantatges dels catalans envers la resta.
Al poble ras l'opinió li ve no pas del coneixement del perquè dels fets i les situacions, sinó de l'acció i efecte de les calculades calúmnies que propaguen sense cansar-se, dia rere dia, any rere any, a l'estil de l'arxirepetida “¡Los catalanes lo quieren todo para ellos!”, a mercats, carrers, tertúlies, grans comerços i en qualsevol lloc concorregut de la madre patria on tenen oportunitat de parlar de la moda permanent: els catalans! “¡Solo hay que ver el lujo y la ostentación de Barcelona!” Diuen que ho sostenen les ajudes estatals i la peculiaritat de saber trucar a les portes. D'altra banda, la permissivitat de la immigració provoca una invasió. La proliferació de la dita “un infant al cotxet luxós i l'altre al ventre” és senyal inequívoc de l'equilibri de la convivència en perill. Tot el que fa referència al problema s'hauria de regir talment l'ús dels licors: digeribles, pocs i bons. Estem entrant en el túnel de l'últim tram, amb perspectives de veure aviat la sortida. Un nou guerrer, armat, d'alta graduació, s'ha adherit a la comitiva del president Mas. Oriol Pujol —que es confessa aferrusolat— sens dubte ajudarà al canvi necessari del cove pel contenidor. Aquell va fer la seva feina; ara són altres temps i el teva i meva ha d'acabar sols amb una tènue i simbòlica línia europea. Les expressions independència, sobirania, pacte fiscal, hisenda pròpia, catalanisme sobirà, nació, estat propi, estat europeu, dret a decidir, transició nacional, independència econòmica, sobirania política i una vintena més, tretes del calaix per a tots els usos i alguna emprada amb seny fins a la ratificació pel poble, assenyalen la fi de les mitges virtuts i el principi d'una lluita “aferrissada però no bel·ligerant” —és bonic!—, fins aconseguir ser catalans i europeus tan sols. La nova executiva de CDC fa olor de govern per tots costats. Respira nous horitzons i esperit de lluita. “Que ningú vegi esperit de confrontació”, ha contemporitzat Artur Mas. Fa bé de posar pau per endavant, perquè no ens deixaran anar per les bones. Ha sonat el tret de sortida i la cursa no serà ni curta ni fàcil. El president Mas, l'Oriol i l'estat major del nou exèrcit cavalquen! (La infanteria a peu com sempre, és clar. Ja se sap!)