Sisena

Hi ha una part de la comunitat educativa, és a dir, pares i mestres, que fa temps que treballen per recuperar la sisena hora a les escoles de Catalunya. Fins i tot, les associacions de pares han dut a terme una iniciativa perquè el Parlament prengui la petició en consideració, però sembla que ara per ara la cosa no tirarà endavant. El govern al·lega que no hi ha diners per pagar aquesta sisena hora i que, a més, no està demostrat que tal afegitó serveixi per millorar els resultats acadèmics dels alumnes.

Però, com passa en molts àmbits de la vida, sempre ens quedarà el dubte de saber si aquí falla la partitura o els cantants.

El gran problema de la sisena hora és que es va imposar sense parlar abans –o sense parlar prou– amb els mestres. Quan la sisena hora es va retirar per, diguin el que diguin, raons econòmiques, tampoc és que se'ls consultés gaire.

Aquest és un gran mal de l'ensenyament. Que es dissenyen polítiques per millorar el rendiment acadèmic dels nostres escolars sense parlar prou amb les persones que han de posar en pràctica aquests canvis. Probablement, si tal cosa es fes, el procés seria més lent. Però llavors, potser, tindria més èxit i no caldria anar canviant-lo cada cert temps.

Desconec quina és la fórmula perquè el rendiment acadèmic de la nostra joventut sigui comparable al registrat en altres països del nostre mateix nivell social i econòmic. Però tinguin per segur que si se m'acudís alguna idea genial i estigués en posició de dur-la a terme, abans de fer res parlaria molt i molt amb els mestres.