Posa una safata sotagot a la teva vida

L'altre dia vaig veure un anunci d'una botiga de mobles que oferia a molt bon preu un sofà que duia incorporada una safata sotagot. Es tracta d'una safata que conté dos forats on pots recolzar els gots mentre mires tranquil·lament la televisió. Alguns cotxes també n'incorporen entre els seients per dipositar-hi les llaunes de refresc. Em va encantar la creativitat de l'expressió safata sotagot, en primer lloc perquè considero que està molt ben trobada i després perquè aposta per la paraula sotagot, desconeguda per la majoria de parlants i per la qual sento una especial simpatia des del dia que la vaig descobrir. El mot sotagot és sinònim de rodal, que és l'altra manera com els catalans designem la peça arrodonida de paper o plàstic que posem sota els gots o les ampolles perquè no facin malbé la taula. Així, la famosa safata també la podien haver denominat “safata rodal”. El sotagot o rodal és el que els castellans coneixen com a posavasos i que alguns catalans anomenen incorrectament posagot –paraula que tot i que no està admesa en els diccionaris podríem considerar que està ben formada–. L'anglès pren la forma beer mat, que es podria traduir literalment com a estovalles o sobretaula per a la cervesa i que probablement té el seu origen als pubs anglesos, on sempre se serveix la cervesa amb un sotagot de cartró que sovint inclou publicitat de la mateixa marca cervesera.

L'expressió “safata sotagot” seria d'aquells mots compostos que estan formats per dos substantius. S'escriuen separats i sense guionet però semànticament defineixen un únic concepte. Altres exemples serien bar restaurant, camió cisterna, moble bar, decret llei i ciutat estat. A l'hora de formar el plural aquests compostos presenten alguna complicació. Tornant al nostre exemple, per saber si hem de dir “dues safates sotagot” o “dues safates sotagots” hem d'analitzar quina relació mantenen els dos mots. Segons la normativa, quan el segon substantiu està subordinat al primer, només pluralitza el primer nom. Per contra, els compostos que tenen una relació de coordinació fan el plural els dos components. Correspondrien al primer grup, l'exemple safata sotagot –safates sotagot, en plural–, escola taller –escoles taller–, cotxe bomba –cotxes bomba–, paper moneda –papers moneda–. En canvi, classificaríem en el segon tipus els compostos magistrat jutge –magistrats jutges–, escriptor poeta –escriptors poetes– o cardenal arquebisbe –cardenals arquebisbes.

Una altra manera de poder esbrinar si tenen una relació de subordinació o de coordinació és que els compostos que subordinen els podem intercanviar per l'explicació següent: un moble bar és un moble que fa de bar; un vagó restaurant és un vagó que fa de restaurant.

Encara hi ha un tercer grup de compostos de dos substantius, els que van units tradicionalment per la conjunció i: capicua, coliflor, allioli, capipota, vetesifils. Aquests compostos s'escriuen junts i sense guionet d'ençà que l'Institut d'Estudis Catalans va redactar la normativa sobre l'ús del guionet, el 1996.