Afany recaptador

Fa un any vaig ser multat per dos municipals malcarats i mal educats –dos polis dolents, cap que fes de bo– perquè no portava cap comprovant que certifiqués que estava al corrent del pagament de l'assegurança de la moto. Ells mateixos van verificar que, en efecte, jo havia pagat. Mesos més tard, aquesta injustícia es va corregir. Vaig haver de pagar bitllo-bitllo.

Fa pocs dies una amistat em va ensenyar la foto del seu cotxe presa un dia que circulava a 63 quilòmetres per hora a l'autovia de Sarrià, un vial restringit a 50. És un 26% més i, per tant, tot i que no li van treure cap punt, li van tocar la butxaca. És un lloc on es podria anar a setanta i a vuitanta i tot.

Des de fa uns dies sento molta gent que mai no havia rebut cap multa que en comença a rebre en llocs on mai ningú no posava multes, perquè un cotxe estacionat no fa nosa ni a l'autobús, ni als repartidors, ni als vianants, ni als motoristes, ni a ningú. Fa pensar malament aquest zel sancionador en qüestions de trànsit, en un país en què sempre havíem presumit del sentit comú, del seny. A partir de la primavera de l'any vinent et podran empaperar per passar d'un quilòmetre de més el límit de velocitat establert: 100 euros per superar entre 1 km/h i 20 km/h. El Congrés va aprovar dijous la modificació de la llei de trànsit que ha de permetre agilitar el procés sancionador, que té un tuf molt mercantilista: si es paga aviat, costaran a meitat de preu. S'hi podrà presentar recurs, però s'hauran de pagar primer.

La llei s'ha aprovat en plena crisi, en un moment en què les administracions ingressen menys.

Tot això fa pensar més en l'afany recaptador que no pas en la cerca de la seguretat a les carreteres. I, a més, apugen els impostos de la benzina. I tot després de les eleccions.