Tornada

Com que avui és divendres i 13 trobo que és un bon dia per parlar dels pressupostos de l'Estat. Ja sé que hi ha molta tela a tallar i que en una columna és impossible parlar-ne de tot, de manera que s'ha de ser molt selectiu. Podria escriure sobre la immensa, la còsmica presa de pèl que és la retallada de les inversions compromeses a l'Estatut. Oi que l'Estatut és una llei orgànica i per tant té un rang només un grau per sota de la Constitució espanyola? Doncs ja veuen el cas que li fan, ja. I, a sobre, n'hi ha alguns que proclamen que encara s'ha fet poc, que caldria recentralitzar l'Estat. No, si encara s'alegraran que hi hagi una crisi que està portant milions de famílies a la desesperació. Com que estem en crisi ja es pot llençar a les escombraries milions d'hores de negociacions. Apa, ja podeu anar mallant. Així es fa la política a Espanya.

Però no: parlaré de l'educació superior i de la investigació, capítols que també han rebut una bona garrotada. Representa que el coneixement i l'excel·lència són els que ens han de treure del mal pas, oi? Doncs no, senyor: tisorada, i sense manies. És clar que el coneixement suposa una inversió a llarg termini. Els esforços que es facin o no es facin ara tindran efecte d'aquí a quinze o vint anys. La qual cosa vol dir que el govern d'Espanya hi renuncia. Ja sap que en la divisió internacional del treball ens ha tocat la platja, el sol i el maó.

I quan els dius que així faran fora els pocs joves formats que tenim, et responen: “Sí. Però a fora es prepararan millor, adquiriran experiència i després tornaran”.

Sí. Això creuen.