el defensor del lector
Cal tenir una línia clara
Cada vegada més els diaris es defineixen d'una manera més clara i ensenyen més les seves cartes
Quan estudiava periodisme, els professors ens insistien molt –la majoria eren periodistes– que el principal objectiu dels mitjans de comunicació era informar. Com a objectius secundaris hi havia els de formar, opinar i divertir. Amb els canvis tecnològics tot això se n'ha anat en orris, en part. Hem passat de rebre les notícies gairebé en un dia de retard a tenir-les quan encara s'estan produint. Els diaris, per tant, han hagut de canviar. El lector de paper o de digital busca ara més els punts de vista, posicions polítiques o socials que no pas la notícia en sentit estricte, que ben segur que quan obre el diari ja la sap. Un amic de fa anys, però que no l'havia vist des de feia molt de temps, m'escriu per dir-me que ha descobert i li agrada la línia d'El Punt Avui. “Sabeu on aneu i l'enfoc del diari, és clar”, em diu. Li responc que s'intenta, segur; que s'aconsegueixi, això és més difícil. Cada vegada més els diaris es defineixen d'una manera més clara i ensenyen més les seves cartes. Quan comprem un diari sabem cap a on va, i això, per a mi, és bo. I m'agrada llegir diaris amb els quals no estic d'acord precisament per conèixer els seus arguments. Encara que ara no surten destacats a la portada, puc assegurar que El Punt Avui intenta ser un diari català, comarcal, independent i democràtic.
Els suplements
En Jaume Rodo i de La Muela m'envia un correu amb un suggeriment: “No podríeu fer el suplement Sortim de la mateixa mida que el diari?” I ho justifica amb una raó molt pràctica: el suplement és tan petit que “si no és en comprar-lo, em cau pel carrer quan vaig llegint el diari. Cal dir que recullo el diari a primera hora del matí i el vaig llegint per tot arreu.” Certament, em sembla que a tots ens passa el mateix que a en Jaume. Em consta, perquè n'hem parlat, que el tema dels suplements es troba en estudi des de ja fa temps. I tot plegat, fruit d'aquesta evolució constant i ràpida de la qual hem parlat tantes vegades. El Sortim havia tingut una època molt bona, quan hi havia molta publicitat, i es podia fer molt complet. Ara ha canviat i la veritat és que caldrà fer-hi alguna cosa. De manera molt gràfica ens ho diu en Jaume: “Altres vegades, fart d'ajupir-me a recollir-lo, el diposito curosament a la primera paperera que trobo. O si tinc una butxaca prou grossa, el plego en quatre parts i em fa malbé la butxaca.” Recordo que, temps enrere, s'havia presentat al consell editorial un projecte nou de Presència, que incloïa, també, el Sortim i altres suplements. Els canvis sempre són complicats; s'ha de trobar l'equilibri entre la part periodística i de servei i la part econòmica. Em consta que s'estan fent estudis per millorar la part econòmica i fer que no es perdi qualitat i que, fins i tot, se'n guanyi. De moment, la idea d'en Jaume em sembla bona: fer el Sortim en el mateix format que el del diari. Veurem com acaba tot plegat, però moltes gràcies pel suggeriment.
Massa fotos iguals
“Si a partir d'ara no sé identificar les cares dels cinc rectors d'universitat i els seus noms, no tinc perdó, ja que El Punt Avui del diumenge, dia 25 de març, ha procurat a les persones grans com jo i que la memòria ens flaqueja, repetir-nos per 6 vegades (sis) la foto de tots ells”. Aquesta observació me la fa l'Albert Roma, de Rubí. La veritat és que ja m'havia cridat una mica l'atenció. Però m'ho he tornat a mirar en calma, i sincerament crec que se n'ha fet un gra massa. Reconec que el treball era interessant: reunir cinc rectors d'universitats catalanes no és pas fàcil i saber la seva opinió en uns temps de retallades com els que ens toca viure és important per descobrir cap on va la universitat. I pel que fa a la compaginació, sembla clar que s'ha volgut demostrar gràficament que el tema era de la màxima importància. I s'aconsegueix, certament. Però ben segur que s'haurien pogut fer servir altres recursos. I, potser, amb una plana menys s'haurien aconseguit els objectius i s'hauria disposat d'espai per a altres informacions. Tot és discutible en aquest món. Agraeixo, amb tot, a l'Albert de Rubí les seves consideracions i, sobretot, el seu sentit de l'humor, que avui ens fa molta falta. Avui, la imatge és molt important, cosa que no passava quan vaig començar a treballar al Diario de Barcelona. Alguns parlen de la dictadura de la compaginació. És possible, però sempre és bo trobar l'equilibri.
