Intervenció

Aquesta és una paraula que causa calfreds d'intensitat variable depèn de quina realitat estiguem parlant. Per alguns que parlen sense saber-ne invoca un escenari terrorífic: Europa intervenint les finances d'Espanya perquè no pot pagar els deutes! El nostre honor patri tacat!

Però, homes de Déu, si Espanya ja està intervinguda des de fa mesos. O per què creuen que Rajoy i Zapatero es van posar d'acord tan de pressa en la reforma exprés de la Constitució? O per què creuen que Rajoy repeteix cada dia que no hi ha marge per incomplir la retallada fiscal i adopta mesures que si ara faltessin uns mesos per a les eleccions serien el suïcidi polític del Partit Popular? Així que menys exclamar-se i més estar pel que hem d'estar.

Ara bé: aquests mateixos que tenen suors fredes quan s'agita el fantasma de la intervenció europea, la veurien molt bé si es tractés d'exercir-la, des de l'autoritat de l'Estat, sobre les autonomies díscoles. Els de l'extrema dreta ja han retorçat les paraules del govern espanyol perquè es puguin interpretar com un avís a Andalusia, ara en mans del que ells qualifiquen de socialcomunisme. El més curiós és que Andalusia no ha protagonitzat cap rebel·lió: només vol sobirania per decidir com s'ha de fer l'estalvi.

De tota manera, ja saben com són aquestes coses. Si al final el govern espanyol hagués d'intervenir Andalusia, que ja veuríem en què consistiria l'operació, perquè s'ha convertit en Can Seixanta, la cosa no quedaria així. De retruc, encara que no hi hagués cap raó, també rebria Catalunya. Per allò de l'equilibri polític i perquè no fos dit.