Predicar amb l'exemple

Des de Plutarc sabem que la dona del Cèsar no en fa prou de ser honesta, i que també ha de semblar-ho. Aquest principi és el que exigeix, en temps d'enormes dificultats com els actuals, l'exemplaritat dels líders. Si l'austeritat i la contenció són l'únic camí, els que ho defensen haurien de tenir gestos que els atorguessin autoritat moral. Ara que s'han presentat els pressupostos de l'Estat sorprèn –sobretot després de l'esclat del cas Urdangarin– que l'assignació de la Casa del Rei per a aquest 2012 disminueixi d'un 2,01 per cent quan el món s'enfonsa. La retallada de les inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya serà del 45%, o del 34% al País Valencià. La despesa en Recerca i Desenvolupament es redueix un 25%. La inversió per a programes de ciència, un 34%. Fins i tot les prestacions per desocupació –malgrat que les perspectives immediates no són gens falagueres– tenen una previsió a la baixa: un 5,5%. Ja no parlem de l'incompliment amb Catalunya. Vuit quilòmetres d'N-II desdoblada en vint anys, a una mitjana de quatre-cents metres anuals. A Girona, si els darrers pressupostos preveien una inversió de 615 milions, el 2012 serà de només uns 269 milions. La Casa del Rei se suma a l'esforç de contenció amb un 2% enguany i un retrocés acumulat del 7,19% en dos anys.És una mofa? Quina ha estat, en aquest mateix període, la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics que han vist augmentar la pressió fiscal alhora que els salaris es retallaven un 5% (un 15% de sou i dedicació els interins) mentre esperen –a Catalunya, almenys– la nova retallada a la paga de juny? Òbviament els 8,26 milions d'euros de pressupost de la Casa del Rei no resolen ni la crisi ni la necessitat de contenir els pressupostos públics ni tan sols el tram Caldes-Sils de l'N-II que està empantanegat com un monument a la desídia i al desinterès de tots els governs des de fa dues dècades. Ni tan sols si hi sumem els gairebé 500 sous i altres despeses de la Casa del Rei que estan assignats al Ministeri de la Presidència o altres departaments de l'administració de l'estat i que suposarien multiplicar per molt aquests teòrics 8 milions d'euros. Com és possible que no es tingui ni el gest simbòlic d'una retallada significativa en un moment en què la Corona afronta greus problemes d'imatge? D'això se'n diu predicar amb l'exemple.