Estalvi

En tot aquest embolic que hi ha a Espanya amb l'estalvi i les retallades, i després de meditar-ho molt, jo també hi vull fer la meva aportació, apa!

Com que es tracta de reduir tota una sèrie de serveis superflus o de racionalitzar-los, el primer que podríem fer és tancar les ambaixades espanyoles. O, en tot cas, es podria arribar a acords amb les ambaixades d'altres països perquè els portessin la representació.

I què em diuen de totes les fires, campanyes i campanyetes per difondre la marca Espanya a l'exterior? Res, home, res..., això són iniciatives provincianes. Hem de mirar més enllà. El que s'ha de vendre és la marca Europa.

I l'idioma? Vostès saben quin bé de Déu de diners podríem estalviar si deixéssim de difondre i protegir la llengua espanyola? Total, per a què? Si d'això ja se n'ocupen les ràdios i les televisions! Tots els diners de l'Institut Cervantes, a la sanitat! Si, a més, l'idioma que uneix de debò és l'anglès!

També podria parlar de les televisions, però em temo que aquest territori és molt complicat i prefereixo que les reflexions se les facin vostès mateixos.

Si a vostè li han irritat aquestes propostes meves, ja li puc avançar que és vostè un no nacionalista, un constitucionalista o un patriota desacomplexat, a triar. Perquè parlem d'Espanya, és clar.

Aquestes propostes, si algú les fes al Congrés, causarien una gran protesta social. Les columnes d'irritació serien quilomètriques. Llavors, per què no ens podem enfadar nosaltres quan es fan les mateixes propostes, però contra Catalunya i el català?