Llibres, camins i dies

L'any passat el gremi editorial estava preocupat perquè Sant Jordi era enmig de Setmana Santa. Aquell caprici del calendari va suposar avançar i multiplicar els contactes amb els lectors, que com més n'hi hagi millor. Si l'any passat vaig començar a celebrar el dia del llibre i la rosa abans d'hora, aquest any m'ha passat el mateix però en unes circumstàncies diferents. Aquests dies de Setmana Santa hem aprofitat per anar a veure el meu sogre, que viu i treballa a Tunísia. El país va ser l'espurna que va encendre la flama de la revolució que ha recorregut bona part dels països àrabs i que com saben ha acabat amb el derrocament d'alguns antics règims totalitaris, començant pel de Ben Ali a Tunísia i acabant pel de Mubàrak a Egipte. Passades les eleccions i les revoltes, el país de mica en mica torna a rebre turistes. I entre ells una delegació catalana que forma part de l'Associació Tunisiana-Catalana Tourjman. Abdallah Tourjman era com els tunisians anomenaven Anselm Turmeda, el torsimany, o sigui el traductor, i també escriptor mallorquí que en el segle XV es va establir a Tunis –on està enterrat– i que es va convertir a l'islam. Turmeda va escriure i va tenir èxit en totes dues llengües. Aprofitant aquest ambaixador com a nexe d'unió, un grapat de catalans encapçalats per l'incombustible Ramon Sargatal ha trobat amistat amb un grup de tunisians per promoure l'intercanvi cultural entre els dos pobles. I vet aquí que un dels primers actes ha estat celebrar Sant Jordi al mig de Sidi Bou Saïd, a tocar de la capital. Parades de roses i de llibres com les que es munten arreu de la nostra geografia. L'objectiu: iniciar i difondre la lectura, sobretot entre els més joves. La Presse de Tunisie, el principal diari del país i el de més tirada, destacava la notícia a la portada i en donava detalls a l'interior. Vaig saber de l'Associació Tourjman al passadís de l'avió mentre ens enlairàvem cap a Tunis. Justament llegia el llibre La infermera tunisiana d'en Carles McCragh, on, per cert, es reprodueix un proverbi àrab que els catalans ens hauríem de saber aplicar: “Llibres, camins i dies donen saviesa i llibertat als homes.” Si nosaltres mateixos no ens ho creiem, no anirem mai bé.