Centralitzats

Tal com estava previst, la gran crisi financera que pateix l'Estat espanyol s'està convertit en l'excusa perfecta per almenys dos objectius: primer, amagar una incompetència crònica que fins i tot ja esdevé secular i proverbial. I segon, tornar a construir Espanya, però no des del pacte i des del consens, sinó des de la imposició ideològica que es disfressa amb les exigències del mercat.

El nou govern espanyol vol recuperar el crèdit internacional que ell solet ha perdut amb la seva política econòmica dubitativa i erràtica. I quin millor cop d'efecte que posar fi a les autonomies, que a Europa són vistes com un exemple de malbaratament?

Aquesta operació es farà a dos nivells: el primer, l'ideològic. Ja en els temps de bonança eren molts els que veien les autonomies com un invent artificial i artificiós. I ho és, perquè les autonomies es van crear no perquè a Espanya hi hagués un clam per la descentralització, sinó per diluir els drets històrics d'Euskadi i, sobretot, de Catalunya. Si Catalunya tenia un Parlament, els altres també. Si una televisió, doncs igual. I així amb tot, n'hi hagués una demanda o no.

Però amb la ideologia no n'hi ha prou. Cal posar els números a dansar. A banda de la part que pertoca en la garrotada dels 10.000 milions, Hisenda estudia demanar un segon ajustament d'11.000 milions a les autonomies perquè arribin al dèficit zero a finals del 2013. Una pressió de la qual el mateix Estat se sent i se'n declara exonerat.

El futur de Catalunya, doncs, es jugarà els pròxims mesos.