Honor

Tinc la teoria que si alguns polítics espanyols dediquessin la mateixa energia a treure el seu país del pou que a defensar l'honor patri, ja faria anys que Espanya estaria a anys llum d'Alemanya. Però per sobre, no per sota, com ara.

El penúltim cas el tenim arran d'un comentari de Richard A. Boucher, un ambaixador dels Estats Units que a més és a dins de l'estructura de l'OCDE, aquesta organització que emet tètrics informes econòmics periòdics per a desesperació dels països que les passen magres.

I quina ha dit ara, l'home? Que Espanya “només serveix per al flamenc i el vi”. Home, la gent que ens movem per aquest territori des de fa temps ja sabem que es tracta d'una exageració i d'una caricatura. Però el comentari de Boucher se suma a les declaracions molt més precises i dures de Sarkozy i de Monti, que deixen Espanya gairebé com Grècia, però sense tantes illes.

No han faltat els que han demanat una rectificació a Boucher, que no la farà. Si els polítics espanyols no es disculpen quan insulten Catalunya, per què ho hauria de fer ara un ambaixador de la primera potència mundial?

En comptes de preocupar-se tant per l'honor de la pàtria, els polítics de pell tan fina potser farien millor de resoldre la situació per la qual Espanya té, encara, una imatge de migdiada, festes, panderetes i disbauxa. I atur, molt d'atur. En alguna cosa havia de ser líder l'Estat espanyol, no?

Si Espanya és objecte de caricatura és perquè durant molt de temps no s'ha fet la feina que pertoca. Això sí que és un insult a l'honor de qualsevol país.