Hijabs de Farners

Aquest any la diada de Sant Jordi ve precedida del Iûm Kteb wa Warda que es va celebrar diumenge passat a Sidi Bou Saïd (Tunísia). Iûm vol dir “diada”, i kteb wa warda vol dir “el llibre i la rosa”. Vet-ho aquí: l'Associació Tunisiana-catalana Anselm Turmeda s'ha mobilitzat per portar a aquell país una rèplica en petit de la nostra festa i intentar ajudar la gent de cultura –gent democràtica i laïcista– a no tancar l'angular de visió de la seva societat, avui en perill de quedar presonera de l'integrisme. A les parades de llibres s'hi va presentar un opuscle, escrit per Lamia Karray en àrab i en francès, que parla sobre el vel de les dones musulmanes. El seu títol: El hijab: un deure islàmic o un costum prehistòric? Hi exposa el plantejament d'uns quants pensadors musulmans progressistes que defensen amb arguments molt sòlids la no-obligació alcorànica del vel. Tot això m'ho he fet venir bé per poder comunicar-los que en una escola de Santa Coloma de Farners hi ha una nena de 7 anys (set!!!) obligada pels seus pares a portar, no ja el hijab (el mocador que amaga els cabells), sinó una altra peça que no sé com es diu, ni m'importa, i que li tapa també el coll. Només li deixa al descobert el contorn de la cara. A l'estiu (i més en aquella escola, els ho asseguro) aquesta nena es deu ofegar de calor. I tot l'any, aquesta nena es deu sentir una extraterrestre... On són els drets humans? En no molestar els pares, que la pugen tan generosament? En no ofendre una comunitat que segur que aplaudeix la “pietat” d'aquests adults amb responsabilitats paternes? On és l'assistent social? Quan alguna mestra, amb molt bon criteri, li fa treure el cony de peça, la nena somriu i pregunta delitosa: “Al pati també hi puc anar sense?” Doncs sí, bonica. Al pati, al carrer i on et doni la gana. T'ho diu la Lamia Karray, t'ho diu gent que s'ha llegit l'Alcorà molt més que els teus pares i, què caram, també t'ho dic jo: ja n'hi ha prou de carallotades. Alguna cosa està passant a Santa Coloma des de fa un temps. I potser ja comença a ser hora de protegir la infància del consumisme, sí; i dels programes deixalla; i dels aliments rics en colesterol, però també d'unes pràctiques tan o més nocives que un excés de Bollicaos, un film de pit i cuixa o algun dia de campana a l'escola.