Al caire de l'abisme
Arran dels actes de destrucció protagonitzats durant la passada jornada de vaga general s'estan revisant vells clixés del pensament progressista al voltant de la legitimació de la violència com a pretès sistema de protesta. Però en canvi, malgrat que dos manifestants han perdut un ull per l'impacte de bales de goma disparades per la policia, brilla per la seva absència una revisió dels vells clixés del pensament conservador sobre aquesta mateixa matèria.
Som al caire de l'abisme en molts sentits. Però sobretot en un de bàsic: el de la credibilitat moral i democràtica. La revisió dels vells automatismes d'esquerra és un procés de dessacralització necessària. Però si no s'estén a tots els altres àmbits, a totes les violències, no deixa de ser una ofensiva parcial, massa arbitrària com per abordar un fenomen més extens: el d'una violència escampada a molts més paràmetres que els de la guerrilla urbana de l'autoritarisme antisistema. Ens referim, és clar, a la violència de la corrupció política. El flux d'aquesta violència és continu i col·lapsa l'espai i el temps.
Ara Andalusia pren el relleu de Mallorca i València; ara Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha agafat el testimoni de tants i tants altres prevaricadors que l'han precedit. Això també és violència. No deixa fum de pneumàtics cremats ni escampadissa de vidres trencats, però també fa violència aquesta curiosa crisi que, pel que es veu, no té responsables. És violència el sou vitalici d'alguns banquers, gestors d'un caos calculadíssim, exonerats de la responsabilitat però sufragats en la seva irresponsabilitat. Són moltes violències que conformen el remolí d'una violència arrossegadora, que degenera en cultura del descrèdit, en manca de credibilitat en cap institució, en absència de models de pulcritud moral.
No s'hi val a dir que el sistema democràtic es depura a si mateix ja que els governants corruptes són jutjats i castigats pels seus delictes. No s'hi val, perquè el comú de la ciutadania té la percepció que, a segons qui, li surt molt a compte delinquir. No s'hi val perquè tenir un sistema que es purifica constantment significa que també és constant el saqueig de l'erari públic. ¿Té algun acabament, aquesta violència matricial? Sense cap figura regeneradora, la violència dels corruptes i dels que han entès el poder només com a plataforma d'enriquiment personal, alimenta totes les violències.
