El bisbe d'Alcalá

Com era de preveure, el sermó del bisbe d'Alcalá de Henares, el divendres sant, amplificat per la televisió pública, ha generat una forta controvèrsia. No és la primera que provoca el bisbe Reig. I diria que se'n sent cofoi. Doncs bé: jo no. A mi em va fer sentir vergonya aliena. Però la visc com a pròpia, perquè som Església. El que no sé és quina Església som. No sembla que sigui la mateixa, però ho és. Només que la jerarquia defensa uns posicionaments que no són els del Concili. I si el que volem és mantenir-nos fidels al Concili, no podem acceptar uns posicionaments contraris al Concili. Sense anar més lluny, el sermó del bisbe Reig. Entenc que els polítics no estiguin d'acord amb algunes de les afirmacions que va fer. I que manifestin la seva preocupació al president de la CEE, el cardenal Rouco Varela. És el seu deure. El que no entenc és que nosaltres, els capellans i els laics que pensen com nosaltres, ens inhibim de complir el nostre deure o ens abstinguem de manifestar la nostra opinió, contribuint sense voler al descrèdit que la jerarquia fomenta amb la seva manera d'actuar. Una Església que aprofita fins i tot el divendres sant per tirar l'aigua al seu molí, obsessionada com està a governar la societat imposant el seu magisteri, a expenses de l'evangeli i en detriment del Vaticà II, és lògic que perdi credibilitat. Però precisament per això, hauríem de mostrar el nostre desacord. Em dol més que no hi diguem la nostra. Posaria la mà al foc que, sense la presència de les càmeres, no estaríem parlat del bisbe Reig. La seva celebració del divendres sant hauria sigut una altra. Però amb les càmeres, el bisbe Reig, fidel a l'integrisme que ens governa, va supeditar l'evangeli de la passió de Crist al magisteri eclesiàstic, abusant dels mitjans públics en profit dels interessos de la jerarquia. Va triar el pitjor dia per condemnar, sense coneixement de causa, pecadors i pecats que només ho són perquè l'Església ho diu. No hi ha ningú que no sàpiga que el divendres sant és el dia que Jesús vessà la seva sang per la salvació de tots els homes en remissió dels pecats. Afortunadament, aquesta veritat també inclou el bisbe excloent, no menys que les persones que ell exclou. Això, però, no el disculpa d'haver profanat el divendres sant.